Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
Llegeixo a l’Avui d’avui l’article setmanal de Jordi Coca. Es titula "Una bona temporada teatral" i parla, més concretament, de les programacions de la nova temporada del Romea, el Lliure i el TNC.
Pel que fa a aquest darrer teatre -del qual celebra la programació que ha confegit el nou equip comandat per Sergi Belbel- l’amic Coca deixa anar, així de passada, la frase següent: "I els juro que, en contra del que es pensa més d’un, em fa feliç poder dir una cosa així". (n’hi ha més)
No sé si hi ha "més d’un" que es pensen el que Coca es pensa que pensen però, en tot cas, sí que crec que ara és el moment de recordar un breu episodi viscut en aquestes totxanes a finals de gener de l’any passat.
La història comença quan jo, amb una innecessària dosi de frivolitat i lleugeresa, escric això i s’acaba quan, pocs dies després, em telefona Jordi Coca per dir-me això.
Qui segueixi aquest Bloc haurà comprovat que no em tallo gaire a l’hora de criticar el que no m’agrada del que fan els altres.
En justa reciprocitat crec que, de tant en tant, és bo que algú em recordi que sí, que jo també em puc equivocar. I cagar-la.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!