Totxanes, totxos i maons

Entre altres coses igualment agradables que ja aniré explicant sense presses, aquests tres dies que l’A. i jo hem passat a Tolosa de Llenguadoc m’han servit per tornar a descobrir, després d’un parèntesi de quasi quaranta anys, el plaer de fotografiar arquitectura. És a dir, els edificis, detalls ornamentals i altres elements que, vistos en conjunt, configuren la cara més visible de les ciutats.

I això ha estat possible gràcies a dos fets que s’han combinat feliçment. D’una banda, la serena bellesa dels edificis, monuments i carrers de Tolosa. De l’altra, l’amplíssim ventall de recursos que posen al nostre abast aquestes petites meravelles de la tecnologia que són les càmeres digitals.  (n’hi ha més)

Va ser l’any 1968, durant els nostres primers temps de festejar, quan l’A. i jo ens vàrem dedicar durant una bona temporada a fer, els dissabtes i diumenges, un seguiment d’edificis i racons modernistes de Barcelona sota l’influx de la lectura de "Barcelona pam a pam", d’Alexandre Cirici, i d’un llibre d’Oriol Bohigas que crec recordar que es titulava "Reseña y catálogo de arquitectura modernista" i que no sé a qui el vaig deixar perquè ja fa molts anys que el dono per perdut.

Recordo que primerament vàrem preparar unes quantes fitxes d’edificis i conjunts modernistes significatius de Barcelona i que després els vàrem anar visitant i fotografiant amb l’objectiu de confegir un àlbum d’imatges i de comentaris escrits que, ai las, no es va arribar a materialitzar mai.

Va ser la meva primera experiència de retratar edificis i ho vaig fer amb una càmera Voigtlander Vitoret que m’havien regalat els pares en complir els disset anys. Una càmera magnífica i molt sòlida que em va durar una pila d’anys i que em va donar uns resultats esplèndids.

Habitualment carregava rodets en blanc i negre de la marca Negra. I quan em tirava al carrer i volia fer color comprava Kodak. Això, és clar, quan no em venien rampells de David Hamilton de via estreta i aleshores em dedicava a retratar la meva enamorada amb aquell mític Tri-X, que forçant el revelat i ampliant una mica donava un gra d’allò més original i decoratiu.

Com altres coses a la vida la dèria de retratar arquitectura va passar a l’oblit. Fins aquests dies a Tolosa que l’he reprès amb gran empenta gràcies, com dic, a la càmera digital que vaig estrenar per Sant Joan.

La càmera digital té uns quants avantatges que al meu parer ara com ara la fan insubstituible. En primer lloc les seves reduïdes dimensions que em permeten dur-la sempre dintre de la cartera. Això em fa estar amb l’antena visual desplegada a la captura d’imatges en qualsevol moment del dia i per tant, d’alguna manera, m’obliga a contemplar el que m’envolta des d’un punt de vista més atent i sensible.

Un altre avantatge dels enginys òptics digitals és la manca de límits a l’hora de fer experiments. S’ha acabat, doncs, la servitud de controlar les fotografies que puc tirar ja que no tinc la barrera de les trenta-sis imatges del rodet. I encara una tercera virtut rau en la possibilitat de veure immediatament com pinta la fotografia que acabo de fer i, per tant, corregir els errors comesos.

L’arquitectura de Tolosa m’ha tornat a activar la tecla fotogràfica. Una arquitectura en la que predomina el color vermell del totxo vist -amb petits tocs estructurals o ornamentals a base de pedra blanca natural- i la composició pràcticament plana de les façanes amb balcons mínims o sovint inexistents.

Així que tingui un moment faré la meva visita periòdica al Pavelló d’Alemanya de Mies van der Rohe -un dels edificis on em sento més a gust (*)– i a cops de Canon Ixus 55 miraré de recuperar el temps perdut, com si diguéssim…

————————————————————————————-

(*) Fa cosa de dos anys jo ja en parlava aquí mateix, dels meus rituals periòdics. Ara reprodueixo l’enllaç alhora que recomano que us fixeu en els comentaris que l’apunt va suscitar. Sort que poques setmanes després vaig tenir la bona pensada d’exclamar un "Que us moqui la mama" i suprimir-ne l’opció. No me n’he penedit mai.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!