Totxanes, totxos i maons

^{(La sèrie comença aquí)}
El passat 27 de juliol la gent de la revista Enderrock va fer una roda de premsa per presentar el projecte “Dioptria 2006” per commemorar els 35 anys de l’aparició del disc complet.

Com es pot veure en el dossier el projecte consta de diverses fases. La primera és un número de la revista Rockcol·lecció que es vendrà conjuntament amb l’Enderrock de setembre i que aplegarà una entrevista, un tou de fotografies que no ens les acabarem i un repàs a la biografia de Pau Riba.

En l’Enderrock de desembre està previst d’incloure-hi un DVD amb un documental que repassa la vida i l’obra del cantant i, a més a més, (reprodueixo textualment) “una peça audiovisual del propi Pau Riba sobre com es va fer Dioptria. 37 anys i un dia”. No cal dir que tot aquest bé de Déu de novetats les espero ja des d’ara amb candeletes.

Però l’esdeveniment més notori de tot aquest projecte serà sens dubte el concert que el dimarts 5 de setembre se celebrarà a l’Auditori de Barcelona amb el títol “Dioptria v 2.1”, un projecte dirigit musicalment per Llibert Fortuny i David Soler al front d’un grup de vuit músics que acompanyaran tot un seguit de cantants que oferiran les seves versions personals dels temes inclosos als dos “Dioptria”.

Per entendre’ns vindria a ser un sarau com els que organitza l’Alberto Manzano en homenatge a Leonard Cohen o a Jackson Browne però amb dues diferències substancials: entremig no tindrem el Kiko Veneno fent les seves cagaradetes habituals que tanta gràcia fan als nostres intel·lectuals moderns i cosmopolites i, a més a més, no està previst que en cap moment de la sessió se senti ni una sola nota de flamenc.

Hi ha alguns aparellaments prometedors, si més no sobre el paper: Pascal Comelade i “Noia de porcellana”, Albert Pla i “Cançó 7a en colors”, Santiago Auserón i “Taxista”, Sisa amb Oriol Tramvia cantant “El matí de Sant Esteve” (l’únic tema del concert extern a “Dioptria”), Eduard Canimas i “Mareta bufona”, Roger Mas i “Rosa d’abril (l’amor s’hi posa)”, el Titot recitant la “Simfonia núm. 2” (pugeu a la barca, que naufragarem…) i Jordi Sabatés (*) amb una prometedora “Suite Dioptria” que sembla que obrirà el concert.

Un concert que, és clar, no penso perdre’m per res del món i que pel que expliquen els amics d’Enderrock s’enregistrarà per editar-ne posteriorment un CD i un DVD.

Espero, doncs, que la iniciativa arribi a bon port i que, entre altres coses, serveixi per posar en el mercat una edició dels dos “Dioptria” originals en CD que sigui respectuosa amb els continguts gràfics i textuals que al llarg del temps han aplegat les carpetes dels vinils. Evidentment per fer les coses ben fetes caldria pensar en uns formats més grans que els dels habituals llibrets d’acompanyament dels discos compactes (vet aquí el llençol que hem perdut amb el pas del vinil al digital). Això segurament generarà problemes de producció i de comercialització però em sembla molt que si no es fa ara, aprofitant el caliu que remourà tot aquest projecte, difícilment es farà més endavant.

I per acabar una pregunta innocent i benintencionada: ¿quin paper està jugant Pau Riba en aquest projecte “Dioptria 2006” i, més concretament, en el concert del dia 5 de setembre?

Ho dic perquè, curiosament (¿simptomàticament?), fins al moment que escric aquest apunt en cap dels papers, cartells i banderoles promocionals de l’acte apareix el seu nom. ¿Veurem, doncs, Pau Riba en presència humana i carn mortal damunt de l’escenari o ens haurem de conformar a contemplar-lo en efígie? (**)

(curiosament en el web de l’Auditori sí que surt el seu nom)

No sé si aquest és el millor moment de la carrera de Pau Riba -bé… sí que ho sé, però no ho diré- però el que es farà el dia 5 (i tot el que anirà penjant fins a desembre) és, de fet, la recuperació d’unes cançons extraordinàries de fa 35 anys vistes amb ulls i sensibilitats d’avui i que continuen plenament vigents.

Jo, vaja, si fos en Pau aquesta no me la perdria per res del món…

—————————————————————————-

(*) I per acabar una tafaneria:
Remenant aquests dies per la meva discoteca he tingut a les mans el disc de Jordi Sabatés “Tot l’enyor de demà” (***), editat el 1976 per Zeleste, i he recordat un detall que se m’havia oblidat: el tema que dóna títol al disc -un títol amb inequívoques ressonàncies a Salvat-Papasseit- està dedicat “a Sam & Isabel”.
D’aquesta Isabel no puc dir res més però, en canvi, sobre el Sam sí que sé més coses ja que és el meu col·lega i tanmateix amic D. Sam Abrams.(***) En el seu format original de vinil “Tot l’enyor de demà” té una de les cobertes més belles que mai s’han dissenyat a casa nostra. Si per un atzar cau en les vostres mans no us el deixeu perdre. Tant per dins com per fora és, senzillament, una obra mestra.

————————————————————————

(**) (Escrit el divendres 4 d’agost)
En Gaspar de Barcelona m’envia un correu per dir-me que pel seu barri -Horta- han penjat fa pocs dies unes banderoles de l’espectacle i el nom de Pau Riba sí que hi apareix. Fantàstic, doncs! És d’això, del que es tracta…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!