Totxanes, totxos i maons

Fa uns quants anys, quan el meu pare encara feia tronar i ploure, recordo que solia dir que tal com anaven les coses no havíem de trigar gaire temps a veure un cagarro exposat en la vitrina d’un museu i a la porta tot de gent fent cua per contemplar-lo amb la boca oberta.

Doncs bé, serà que els camins de l’art i la modernitat són tan inescrutables com els designis d’Al·là però el cert és que si aquests dies el meu progenitor fes un tomb pel Centre d’Art Santa Mònica es trobaria amb la instal·lació “Join Us”, de l’artista Luis Bisbe (Málaga, 1965), que tal com declarava fa uns dies a la premsa no és més -ni menys- que una composició artística elaborada amb aigües residuals provinents dels lavabos de la primera planta de l’edifici.

Tal vegada l’única diferència amb el vaticini del meu pare és que en aquest cas a la porta no hi ha gens de cua. Vaja, si més no fins ara.

El visitant que s’aventuri a conèixer aquesta curiosa experiència es trobarà al bell mig del claustre de l’antic convent de Santa Madrona amb una bombolla de plàstic transparent d’uns cinc metres de diàmetre a la qual van a parar unes misterioses conduccions que surten de la primera planta. Dintre d’aquest recinte de plàstic tancat hermèticament hi ha un brollador, uns focus de llum i uns vint-i-cinc o trenta centímetres d’un líquid groguenc que la penombra de l’entorn fa difícil d’identificar al primer cop d’ull.

De fet, el visitant només veuria aquest enigmàtic líquid en repòs si es presentava abans de l’hora que la instal·lació es posa en activitat ja que la gràcia de “Join Us” és que va formant ininterrompudament columnes d’aigua de diverses intensitats i amb diversos jocs de llum i de color. Talment una rèplica en miniatura de la Font Màgica de Montjuïc a la qual només li faltaria un ou al damunt per semblar una versió futurista i lúdica de l’oucomballa.

Un esclat de moviment, llum, color i fins i tot soroll amb la peculiaritat que aquell líquid tan juganer prové directament dels lavabos del Centre d’Art cosa que vol dir que qualsevol visitant engrescat per la proposta de Luis Bisbe pot fer la seva contribució a l’obra mitjançant la corresponent visita als serveis amb descàrrega corporal inclosa.

Com que en iniciatives com aquesta és tan important el que la gent percep espontàniament com els fonaments teòrics que justifiquen la proposta prefereixo cedir la paraula al senyor Frederic Montornés, comissari de la instal·lació, que d’aquestes coses hi entén molt més que jo. Segur que les seves paraules, extretes del programa de mà que els visitants tenen a la seva disposició, ens donaran molta més claredat:

“(…) Interessat a proposar una nova percepció de l’espai i, a partir d’aquí, una visió diferent de cadascú de nosaltres, l’obra que ha concebut Bisbe per al claustre del Centre d’Art Santa Mònica és un acte de reconciliació amb la finalitat contemplativa i meditativa d’aquest espai, alhora que és una invitació a comprendre la seva proposta com la necessitat de mostrar un dels darrers esglaons de la vida de l’home abans de desaparèixer entre les aigües d’una ciutat en el seu camí cap aquell lloc on, indefectiblement, tots anem a parar: el mar.”
“Per bé que la intervenció d’aquest artista rau en desviar el recorregut d’unes aigües residuals per tal de mostrar en el marc d’un espectacle marcadament lúdic el que ell anomena ‘Join us’ i que, segons es contempli, es podria considerar com la metàfora de la desaparició dels homes o de l’espai on es relega tot allò que abandonem, un altre dels aspectes que es deriva d’aquest treball influït per aquell aspecte escatològic tan característic d’una bona part de la cultura popular catalana, és el desig d’invitar l’espectador a reflexionar sobre la legitimitat de l’art que fa de la transformació, el reciclatge o la reutilització dels elements existents la medul·la espinal d’un discurs amarat d’una dosi important de consciència política, ètica i personal.”
“Tot invitant a contemplar amb la temprança pròpia d’un claustre la bellesa d’una font l’origen de la qual se’ns oculta, el moviment d’unes aigües en un punt intermedi del seu curs o el poder fantàstic d’unes llums que apaivaguen qualsevol referència immediata, allò que es proposa Luis Bisbe a través d’aquesta obra és fer visible l’invisible a través de la bellesa d’una escultura que confronta l’espectador amb la seva realitat des del prisma més ocult de la seva persona. El vessant més íntim de la seva fràgil existència qüestionada a la llum pública i orientada a participar d’una proposta festiva i coral.”
Després d’això, francament, crec que ben poca cosa més puc afegir.

PD: Aquest “Join Us” (ep, no “Uneix-te a nosaltres” ni “Fes-nos costat”, no. “Join Us”. Que encara que la cosa vagi de pixats l’important és que es noti que a cosmopolites no ens guanya ningú) es pot visitar fins al 24 de setembre tots els dies de la setmana menys els diumenges i festius per la tarda i els dilluns.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!