Les eleccions europees del 9 de juny vinent seran un duel entre les dues tendències que pugnen per l’hegemonia de l’integrisme espanyol, PSOE i PP/Vox, essent irrellevant el paper de l’independentisme català, un cop s’ha autodescativat entrant en una espiral de negociacions estèrils amb el govern de Pedro Sánchez que ha neutralitzat la causa catalana davant la Unió Europea. El fracàs anunciat del reconeixement de la llengua catalana n’és la prova més lamentable.
Junts i ER desaprofiten l’oportunitat d’internacionalitzar el cas català desmarcant del pro-palestinisme anti-israelià de Pedro Sánchez, que amb la maniobra oportunista de reconèixer l’estat de Palestina es presenta com el referent electoral dels votants musulmans i dels antisemites, alhora que es vanta de lluitar contra l’extrema dreta. Tot plegat un feix d’impostures però mediàticament rendibles a curt termini. Els partits catalans mentiders i mesells li segueixen el joc, i fins i tot Comín/Torbisco rivalitza amb Diana Riba per veure qui és més antisionista, mentre el Consell per la República, que té una delegació a Israel, calla davant els oferiments de suport en pro de la independència de Catalunya.
Post Scriptum, 10 de juny del 2024.
Els resultats d’ahir confirmen els presagis (no cal ser un gran amalista per preveure-ho). Les causes en són les impostures, el sectarisme i la mediocritat dels responsables polítics que han desconstruit el procés independentista que van fer freure a la ciutadania estaven disposats a tirar endavant. Sense autocrítica de cap mena, la gent els ha abandonat ja que ells han abandonat el país a la seva dissort. Tampoc se’n salven els analistes com Vicent Partal que fuig d’estudi ahir amb un editorial que es limita a demanar una catarsi a ERC, Junts i CUP menada per l’ANC i fent por amb el llop de l’extrema dreta. El seu antisionisme i antifeixisme banal són també part dels causant de la desfeta de la causa independentista.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!