Totxanes, totxos i maons

Per no fatigar els lectors d’aquestes Totxanes -no pas perquè se li acabin els arguments a l’autora del llibre- enllesteixo avui aquesta selecció de textos que he anat fent els darrers dies d"El preu de ser catalans (una cultura mil·lenària en vies d’extinció)", el llibre de Patrícia Gabancho que ha editat per Meteora i que em sembla una de les mirades més encertades que s’han fet en els darrers temps sobre la nostra situació cultural.  (n’hi ha més)

"Un diari de Barcelona titula una notícia referida a Antoni Tàpies parlant del "pintor barcelonès", així, tal com raja: un sintagma impensable fa uns quants anys, no gaires. (…) La cultura catalana s’ha esborrat com a marc referencial. Anys enrere, Tàpies era un pintor català (…) la nova generació de periodistes consideren que dir-li "català" a algú que respecten és rebaixar-lo…" (p. 119-120)

—————————————————————-

"Quan mira cap a Madrid, Barcelona es torna provinciana. Quan mira cap a Europa, universal. Les dues direccions s’oposen: consulteu, sinó, el mapa." (p. 144)

—————————————————————-

"La consideració de la cultura catalana com a realitat cultural es va perllongar, més difuminada, durant els governs de Jordi Pujol. Immediatament després, la consellera Mieras va saltar a l’altre cantó de la baralla, avalada pel somriure complagut del president Pasqual Maragall. I és que això, aquest no definició, és exactament el que havia fet l’Ajuntament barceloní a partir de l’any 1985. És a dir, modernitzar el concepte cultura, oblidant els aspectes convencionals i posant sobre la taula renovació i flexibilitat lingüística. Una part és positiva, perquè obre les portes a la realitat i, per tant, a totes les cultures presents, i l’altra és negativa, perquè redueix la cultura catalana a la mínima expressió necessària per salvar els mobles." (p. 205)

——————————————————————-

"Necessitem una autoritat que defensi que es pot ser cosmopolita en català; que reclami sense vergonya ni multiculturalisme el paper de la cultura catalana com a eix vertebrador de les cultures de Catalunya.

Perquè l’alternativa a la catalanitat -i la catalanitat sempre és cultural- no és pas el multiculturalisme, al capdavall un miratge. És l’espanyolitat." (p. 223-224)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!