Totxanes, totxos i maons

L’admirat Joan Oliver té més raó que un sant en les "Engrunes" d’ahir (vegeu-ho aquí) quan parla de l’escandalera organitzada en el Parlament de Catalunya a causa de la utilització de l’expressió "bèstia grossa" per part del diputat de CiU Oriol Pujol per referir-se al president de la Generalitat. (*)

Certament, a part de l’oportunitat de les paraules del diputat -la dialèctica parlamentària ja no és el que era- aquest incident dóna peu a unes quantes lectures.  (n’hi ha més)

La primera podria ser la dèria dels nostres polítics per acaparar el màxim nombre de titulars, sigui pels motius que sigui. Tant és. L’important és que parlin d’ells.

Però la lectura que, coincidint amb l’Oliver, trobo que és més significativa és la que ens parla de l’esgarrifosa velocitat amb què es perden les expressions catalanes que no tenen un equivalent clar en espanyol.

No fa gaires anys érem molts els catalanoparlants que associàvem automàticament la frase de la discòrdia parlamentària amb l’expressió "passar bou per bèstia grossa" que, segons el nou Diccionari de l’IEC vol dir "ésser certes coses possibles o passadores perquè hom no mira prim, no s’hi mira gaire".

Compte, doncs, que no vol dir el mateix que "donar gat per llebre" (cosa que entenen molt bé els polítics espanyols, fins i tot la posen en pràctica sovint) ni el més genuí "donar garsa per perdiu". El bou i la bèstia grossa remeten a actuacions matusseres. Els gats i les garses, en canvi, a engany i presa de pèl. Tot és mal que mata, tanmateix…

Que el senyor Montilla no pesqui aquests matisos (esplèndid "Coc Ràpid", el d’avui: vegeu-lo aquí) es pot arribar a entendre. Però que sigui el senyor Iceta, precisament el senyor Miquel Iceta, qui s’escandalitzi tot de dalt a baix i demani al president del Parlament que amonesti al diputat Pujol per les seves paraules em sembla una mostra de fariseisme (o d’ignorància de la pròpia llengua, que no sé què és pitjor) a l’alçada del que d’un temps ençà està esdevenint aquell partit antigament conegut com PSC i que cada dia que passa és més una simple variant dialectal catalana del PSOE.

En l’encreuat català de La Vanguardia d’avui mateix l’amic Màrius Serra escriu a la segona horitzontal "Els familiars que associem amb l’adverbi endins" per definir la paraula "cosins", en clara referència a la dita popular "Com més cosins, més endins". Em pregunto quanta gent de trenta anys en avall l’haurà encertat a la primera.

I, sobretot (em continuo preguntant), d’aquí a deu anys, per exemple, quanta gent continuarà mantenint memòria fresca d’aquesta expressió? Al pas que anem em temo que ben poca.

I mentrestant els nostres polítics posant el crit al cel i els ulls en blanc com unes damisel·les enxampades en fals.

Colla de fariseus, cagun cony…

——————————————————————————————

(*) Per si el web de l’Avui fa figa (no va gaire catòlic aquests dies) aquí teniu el text complet de l’"engruna" de Joan Oliver. Es titula "Bèstia grossa" i diu el següent:

És molt significatiu l’incident d’abans-d’ahir al Parlament quan l’Oriol Pujol es va referir al president de la Generalitat com a "bèstia grossa" i en Miquel Iceta va demanar al president Benach que intervingués per posar ordre. No em sembla que la cosa sigui especialment rellevant des del punt de vista polític, però sí que m’ho sembla en el terreny lingüístic. Fa ben pocs anys qualsevol catalanoparlant hauria entès la frase sense necessitat de cap mena d’explicació o aclariment. Tothom hauria captat que era una referència a la dita popular "fer passar bou per bèstia grossa" i tothom hauria entès que el que pot arribar a ser insultant és que et diguin bou i no pas que et considerin bèstia grossa. La velocitat amb què s’estan perdent les expressions populars, el vocabulari i les construccions sintàctiques que no tenen un clar equivalent en espanyol, esborrona. També en aquest camp els nostres polítics i el nostre Parlament haurien de donar exemple i no haurien d’organitzar actes sacramentals quan algú fa servir expressions tan genuïnes com "bèstia grossa". (AVUI, 5 de maig de 2007)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!