Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

3 de setembre de 2007
0 comentaris

Si jo fos espanyol… (sobre cercles i plataformes).

Si jo fos espanyol després de llegir l’estudi que ha publicat avui Antoni Aira a l’Avui (vegeu-lo aquí) m’hauria fet un panxot de riure i hauria corregut a comprar una ampolla de bon Rioja per fotre-me-la aquesta nit a la salut de la "unagrandeylibre". 

Segons Aira actualment hi ha deu plataformes que "són una via útil per a militants que volen fer-se escoltar pels seus caps i per a ciutadans que tiren pel dret sense aturar-se en picabaralles partidistes"

D’aquestes deu plataformes n’hi ha una que es diu "Alternativa de Govern" i que impulsa la senyora Montserrat Nebrera, diputada del PP. N’hi ha una altra que reivindica un aeroport intercontinental al Prat impulsada per l’Associació Catalana de Professionals. I una tercera, "Convenció pel Futur", liderada per gent de l’antic PSC: Castells, Obiols…  (n’hi ha més)

Les altres set plataformes i cercles d’estudis -set!- s’arrengleren amb més o menys contundència en la banda sobiranista de l’actual espectre polític. Són les següents: Desfederem-nos, Esquerra Independentista, Cercle d’Estudis Sobiranistes, Plataforma pel Dret a Decidir, Plataforma per la Sobirania, Reagrupament.cat i Sobirania i Progrés.

L’altre dia jo deia aquí mateix que se’ns girava feina si havíem de tenir els deures fets pel 2014. I el primer requisit -i el més important- és adonar-nos que necessitem un projecte engrescador i gent de confiança per liderar-lo.

Pel que fa al projecte malament rai si partim de set (i això no ha fet més que començar) alternatives. Malament rai, vull dir, si la tendència no es decanta per la via d’agrupar forces més que per la d’accentuar les diferències i els matisos.

Pel que fa a la gent que ens ha de fer trempar, francament, ara com ara no veig en el repertori de  noms que formen l’actual classe política ningú amb les condicions mínimes per confiar-hi.

Ho he dit de bon començament. Si jo fos espanyol avui estaria d’allò més content i tranquil…

… però com que no m’hi considero em sento que vaig "de puput i mala gana", com diu la vella cançó de segar mallorquina.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!