Totxanes, totxos i maons

A part de la cita setmanal amb els articles de Gabriele Romagnoli és ben cert que darrerament aquest Bloc ha travessat per un període de silenci que no és habitual. Sobretot ara que falten molt poques setmanes perquè les Totxanes compleixin vint anys d’existència.

Com tot a la vida, hi ha una explicació. Dos viatges molt seguits -un a Sardenya i un altre al País Basc– han fet que, en retornar a casa, em trobés amb una pila de feina acumulada, de rutines abandonades i de gestions endarrerides que he hagut d’anar resolent amb la màxima velocitat que he pogut (que, ho admeto, no ha estat gaire vertiginosa).

Però el fet clau d’aquesta aturada te nom i motiu: la lectura absorbent de les més de mil cinc-centes pàgines de la biografia de Josep Pla ‘Un cor furtiu’ (Edicions Destino) que ha escrit el professor Xavier Pla i que ha estat el motiu d’haver dedicat atenció primordial –gairebé fins a sentir-me abduït, ho admeto– per aquest extraordinari llibre que fa tot just mitja hora, en aquest matí de diumenge electoral, he acabat.

Entremig, però, he anat planificant altres assumptes als quals dedicar algun apunt i que a partir d’ara podré afrontar sense (espero) cap problema.

Fins ben aviat, doncs.

(I per poc que pugueu, llegiu aquesta extraordinària biografia de l’Homenot de Llofriu)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!