Totxanes, totxos i maons

En Jordi P., bon amic i fidel seguidor d’aquestes Totxanes em fa notar, molt encertadament, que en l’apunt de dies enrere en el qual parlava dels epistolaris de Josep Pla publicats fins ara (aquest) no feia cap esment a les cartes que al llarg de quasi mig segle va anar escrivint al seu germà Pere, un any i mig més jove que ell. Una bona pila de cartes que, segons el meu amic, tenen prou interès com per ser més conegudes del que ara mateix ho són.

Hi estic d’acord.

Aquest recull el va publicar Destino amb el títol “Cartes a Pere” el març de 1996. El curador de l’edició va ser Xavier Pla, aleshores professor de Literatura Catalana Contemporània de la Universitat de Girona, que en el pròleg -no gaire extens: no arriba a la vintena de pàgines- ens introdueix en la figura de Pere, el germà, que al llarg de la seva vida serà ‘confident, agent literari i amic’ de Josep Pla.

El recull aplega més de dues-centes cartes i postals de Pla enviades al seu germà entre 1920 i 1966 (amb una carta final de data incerta, potser de 1973) i, curiosament, cap escrita per en Pere que, com he dit més amunt era un any i mig més jove (va nèixer a Palafrugell l’11 de gener de 1899), va dedicar la seva vida a treballar a la indústria i es va morir el 23 de maig de 1981, un mes després, dia per dia, que el seu germà Josep.

A les “Cartes a Pere” trobem un Pla insòlit, molt atent als afers familiars i a la quotidianitat domèstica (per a la qual es declarava persona totalment incapacitada) que en Pere controlava molt millor.

Desconec si l’absència d’escrits de Pere Pla es deu a que, efectivament, no se’n conserva cap o bé és una decisió dels hereus, opció que també seria possible (poso un exemple: la llarga relació sentimental de Pla amb Aurora Perea (*), analitzada en un parell de llibres per Xavier Febrés, damunt de la qual s’ha estès un vel de silenci). En tot cas, la situació el 1996, quan es va publicar aquest epistolari amb una sola veu, era aquesta.

He preguntat a l’editorial sobre la possibilitat de tornar a editar aquestes cartes (que m’encantaria que anessin acompanyades d’un estudi del mateix Xavier Pla -ara director de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona– que estic segur que seria bastant més complet perquè m’imagino que al llarg dels vint-i-set anys transcorreguts des d’aleshores ha pogut aplegar molta més informació que la que facilitava al lector en aquell pròleg) i, pel que m’han dit, aquesta recuperació no forma part, ara com ara, dels plans més immediats de l’editorial. Paciència, doncs.

En tot cas, el que sí que em consta que s’està fent és la biografia de Josep Pla -que apareixerà el dia menys pensat i que estic segur que serà monumental i definitiva- que des de fa uns quants anys prepara Xavier Pla, la persona que més a fons coneix avui la vida i l’obra de l’homenot de Llofriu.

No he dit res fins ara d’una altra de les novetats al voltant de la figura de Josep Pla. Una novetat molt important -deguda al mateix tercet Càtedra-Fundació-Editorial que ha impulsat els últims projectes- que és el portal Josep Pla Digital (l’enllaç és aquest) en el qual per primera vegada es poden consultar tots els articles publicats per Josep Pla.

Us deixo, doncs, amb la novetat, amb l’enllaç per accedir-hi i, per tancar l’apunt, copio el comentari que Josep Maria Fonalleras va publicar el divendres 7 de juliol a la secció setmanal ‘Keep calm’ d’El Punt Avui de la qual és responsable.

6.243, 66, 3.871, 5.579

Josep M. Fonalleras (El Punt Avui, 7 de juliol de 2023)

Els res­pon­sa­bles del por­tal josep­pla­di­gi­tal.cat pro­po­sen un seguit d’usos i explo­ta­ci­ons d’aquesta colos­sal heme­ro­teca pla­ni­ana, el pro­jecte que la càtedra Josep Pla de la UdG ha tirat enda­vant després de més de sis anys d’esforços col·lec­tius lide­rats per Xavier Pla i Fran­cesc Mon­tero, amb la col·labo­ració d’experts i beca­ris. El recull dels arti­cles que va escriure Pla al llarg de la seva vida (hi són pràcti­ca­ment tots!), des de 1917 i fins al final, per­met, per des­comp­tat, conèixer el punt de vista de l’escrip­tor sobre un tema qual­se­vol i pot con­tri­buir deci­si­va­ment a les edi­ci­ons en curs i a la com­pa­ra­tiva que s’esta­bleix entre els tex­tos publi­cats a la premsa i els que ell mateix va aple­gar després en els lli­bres, però també obre la porta a un ús no estric­ta­ment acadèmic o uni­ver­si­tari, sinó a d’altres explo­ta­ci­ons diguem-ne més popu­lars, que van des dels tre­balls de bat­xi­lle­rat al turisme cul­tu­ral o a les inten­si­fi­ca­ci­ons de mos­tres, expo­si­ci­ons i iti­ne­ra­ris locals. O també a la sim­ple i lúdica recerca perquè sí, per veure què deia Pla o per con­fi­gu­rar, posem per cas, un monogràfic sobre pei­xos, polítics, pro­homs o pebrots. En aquest por­tal mera­vellós (del qual encara en des­co­nei­xem l’abast: només el podrem albi­rar a mesura que es faci ser­vir), s’hi poden bus­car con­cep­tes i títols, noms i topònims, èpoques i revis­tes i dia­ris amb els quals Pla va tre­ba­llar. Hi ha 6.243 arti­cles, 66 capçale­res, 3.871 llocs i 5.579 per­so­nes. Des de La Veu de Cata­lu­nya a Des­tino, i des de Ler­roux i Hit­ler a Ken­nedy. En la pre­sen­tació, Jordi Cor­nu­de­lla, del Grup 62, va dir que era un regal que demos­trava la vigència de Pla i de la seva prosa magnètica. La curi­o­si­tat extrema del peri­o­dista s’alia amb la vir­tut estilística de l’escrip­tor. El con­junt és feno­me­nal. Hi vagin, aquest estiu, si és que s’avor­rei­xen o si es volen delec­tar una estona amb l’exu­be­rant, prolífica, incan­sa­ble mania d’escriure.

———————————————————————————–

(*) Vegeu aquí, aquí i també aquí.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!