Estimadíssima Mila; En la meva darrera carta et parlava del final de la vida i de com, segons l’edat, ens anem acomodant a la idea de la mort. Avui, en canvi, et parlaré de l’altra punta del trajecte: del moment que arribem al món. Una carta, d’altra banda, ben oportuna ja que avui fa 68
Aviso: en els propers dies tornaré a parlar del gran Quico Pi de la Serra. Ara, però, a tall d’avançament –i aprofitant que avui fa molt de vent si voleu estendre els llençols– us deixo amb l’extraordinària “Cançó de l’atzar” que va gravar en el disc “Quico-Maria del Mar” de l’any 1979. Escolteu-la aquí i
(La sèrie comença aquí) La primera visita que els quatre de casa vàrem fer a Soria, la Setmana Santa de 1988, ens vàrem allotjar a l’Hotel Alfonso VIII. M’apresso a dir que ens van atendre molt bé, però en les visites posteriors ens vàrem decantar per l’Hostal (ara em sembla que ja és Hotel) Doña Leonor,
(La sèrie comença aquí) Un dia de primavera de 1998 Josep Maria Espinàs em va trucar per dir-me si podíem veure’ns un moment perquè volia fer-me una consulta. Entre nosaltres hi havia (i continua havent-hi) una relació molt bona ja que, amb els articles que jo escrivia pel Suplement de Cultura del diari Avui, vaig ser
(La sèrie comença aquí) Va ser el gener de 1988 que vaig conèixer l’amic Paco Varas. Jo encara treballava al Departament d’Ensenyament –vaig passar a Cultura mig any després– i per raons de feina que ara no vénen al cas em vaig incorporar a un equip de treball per a un projecte concret del qual
(La sèrie comença aquí) Aquells quatre estius seguits –entre 1986 i 1989– que vàrem dedicar a Galicia, Asturias i Cantabria el trajecte el féiem en cotxe i començava amb una llarga botifarra d’autopista fins a la sortida que, bastant més amunt de Zaragoza, indicava el camí de Soria. De seguida agafàvem una “carretera nacional” que passava
Una nit de la setmana passada, buscant pel dial una freqüència sense tertúlies ni notícies sobre equidistants o els indesitjables del PP, PSOE i Ciudadanos, em vaig aturar en una emissora –a les fosques no vaig esbrinar quina era, dissortadament– que emetia un programa dedicat als 30 anys d’un àlbum excepcional que aquests dies escolto
El dilluns passat, coincidint amb la sortida del llibre, vaig publicar a Vilaweb un article en el que exposava les meves impressions de lectura. El trobareu en aquest enllaç o, reproduit íntegrament, just aquí sota: Sant Jordi mata escriptors (Article publicat a Vilaweb el dilluns 5 de març de 2018) Robert Abbott és un prestigiós inventor
Avui fa cent anys (*) que Josep Pla va començar a escriure en un modest quadern de tapes grises un dietari que ha esdevingut un clàssic de la nostra literatura. El 8 de març de 1918, com un símbol d’entrada al món dels adults ja que aquell dia complia vint-i-un anys, hi va fer la
Estimadíssima Mila, Hi ha una dita popular que diu que viure mata. La vella saviesa, amb aquella manera essencial i rotunda pròpia de les cites, ens esperona a estar preparats perquè per molts alts i baixos que tingui la nostra existència l’única certesa inapel·lable és que té un final. Que hi ha la mort, vaja.
L’any 1947 –és a dir, nou anys abans que TVE comences a emetre– es va popularitzar a España “La televisión”, una cançó escrita per dos compositors cubans —Tony Fergo i J. C. Menéndez— i interpretada per una cantant nascuda a Manises el 1928 que es va especialitzar en el gènere dels boleros: es deia Lolita Garrido.
Un altre article digne de remarca de l’enginyer i escriptor Xavier Roig publicat al diari Ara (podeu llegir-lo també en aquest enllaç). En aquesta ocasió parla del Congrés Mundial de Telefonia Mòbil que des de fa uns anys es celebra a Barcelona i es refereix a tota la histèria i interessos creats que es generen
Fa una setmana TV3 va passar l’últim episodi d’“El foraster”, el programa que des de fa quatre temporades ens ha portat, de la mà de Quim Masferrer, a una seixantena de petits indrets de Catalunya on hem pogut conèixer gent molt diversa i un munt d’anècdotes i de maneres d’agafar-se allò que en diem la vida. Crec que
A finals de 2014 la bona gent de La Campana va editar un llibre que tinc la impressió que va passar injustament desapercebut. Es titulava “Moment estel·lars de Catalunya” i el seu autor era Joan Bosch, un llicenciat en Ciències Físiques nascut a Barcelona el 1971. Com que el llibre em va semblar molt interessant
Aquí teniu una tria de les definicions que ens han agradat més a l’A. i a mi entre les aparegudes els últims mesos als encreuats de La Vanguardia: el català del mestre Màrius Serra i el castellà del mestre Jordi Fortuny: * Noche de gala: NUIT * Ètica penjada a la paret: MORAL (MS) * Un libro de aquellos que