Només em faltava una bronquitis al mes de juny!
La cura amb antibiòtics i xarop triga una bona estona i la convalescència em sembla massa lenta. Tinc el cap a punt d’explotar i estic feta una zombi, amb moltes ganes de dormir. Els atacs de tos són esgotadors i, clarament, els antibiòtics tenen contraindicacions amb les quals no us vull marejar.
El que vull subratllar és que no ens adonem de la bona salut fins que ens passa algun mal tràngol. Mai havia tingut bronquitis, i espero fortament que em recuperi aviat, perquè al final d’aquest mes marxaré de vacances a Milos, el meu lloc d’origen, i voldria haver-me oblidat d’aquesta mala passada que m’ha jugat la vida.
Salut!
Sí, tens raó, no som conscients de la sort que tenim d’estar bé, encara que sigui amb algun o altre mal de cap.
Ja ho diuen, que no t’adones del valor d’allò que tens fins quan just ho perds.
Cuida’t força!!