Totxanes, totxos i maons - El Bloc de Joan Josep Isern - Pàgina 309

“Alceu-vos, xe!” (2a part). A propòsit de la reedició de “Brossa d’ahir”, de Pep Laguarda & Tapineria

6 de juliol de 2004

(La sèrie comença aqui) Les sis cançons d’aquella cinta em varen fascinar tant com abans m’havien fascinat obres con Dioptria I i II, Miniatura, Música Dispersa, Orgia, Jo, la donya i el gripau, Qualsevol nit pot sortir el sol, Tot l’enyor de demà o L’oucomballa. O Licors, lisèrgic i estimulant disc enregistrat per Pau Riba en el

“Alceu-vos, xe!” (1a part). A propòsit de la reedició de “Brossa d’ahir”, de Pep Laguarda & Tapineria.

4 de juliol de 2004

Un dia de primavera de 1977 el músic i pintor valencià Pep Laguarda i el seu grup Tapineria (nom del carrer on vivia Laguarda) entraven al Banana Moon Observatory, l’estudi de gravació que Daevid Allen tenia a Deià (Mallorca), per gravar "Brossa d’ahir", un dels discos més mítics i més creatius que s’han enregistrat mai

Per a la carpeta dels retalls (II),

3 de juliol de 2004

Carpeta de retalls

“… ho comentava ahir a Barcelona en privat un altre basc també significat i significatiu: “Sembla que els catalans estan disposats a mobilitzar-se massivament en favor de tots els drets socials, polítics i nacionals del món, tret dels seus”. Així ens va.” Extret de l’article “Aproximació basca”, de Desclot. Publicat al diari Avui del dissabte 24

Per a la carpeta dels retalls (I).

3 de juliol de 2004

Sense categoria

"… no deixa de sorprendre’m aquesta constant capacitat que tenim els catalans per exercir de provincians quan ningú ens ho demana. El socialisme que vol integrar territorialment Espanya troba en el provincianisme català un terreny especialment adobat. Precisament, perquè aquest progressisme no genera reacció entre nosaltres, té efectes devastadors. I hauríem d’adonar-nos, d’un maleït cop,

Preguntar no és ofendre (vostè és puta?).

1 de juliol de 2004

¿Algú em pot explicar per quina raó s’assemblen tant i tant els logotips dels 20 anys de l’Editorial Empúries i el de la Fira de Guadalajara? ¿I per què hi apareix dues vegades la frase “La cultura catalana” que, vés per on, s’escriu igual en català que en castellà? ¿És, per ventura, una manera de dir que “somos

La llaaarga ressaca del franquisme.

30 de juny de 2004

L’adolescència és un estadi de l’evolució de l’individu (o indivídua) que s’ha de passar just quan toca. Ni abans ni després. I malament rai quan no és així. De la mateixa manera que unes galteres o un xarampió poden generar conseqüències preocupants si les passem de grans, entrar a l’adolescència amb vint o trenta anys de

Sobre la importància d’acabar bé les coses (o la màgia crepuscular de Manoel de Oliveira).

28 de juny de 2004

Televisió, ràdio i cinema

Digueu-me intransigent o home de poca fe si voleu, però he de confessar que mai no m’he acabat de creure aquella sentència que més o menys ve a dir que un bon morir pot redimir un mal viure. No m’ho crec perquè, per damunt de qualsevol altra consideració em sembla un recurs terriblement injust. (n’hi

Com un personatge de Rohmer.

26 de juny de 2004

Televisió, ràdio i cinema

La senyora M. m’aconsella que redueixi pressió i espongi l’agenda. Que aprengui novament a conquerir espais per al dolce far niente. Poques hores després m’arriba un significatiu regal de l’atzar que confirma una cosa de la qual estic plenament convençut: tot lliga. (n’hi ha més) Reviso en format DVD “Conte d’automne“, d’Eric Rohmer, i de sobte m’adono que

Cromos de felicitat.

24 de juny de 2004

Som en aquest món per ser feliços. No sé si està de moda dir-ho però me’n fot. N’estic plenament convençut i per tant ho deixo escrit ara i aquí. No sóc, però, ni il·lús ni panxacontent i sé que aquesta vocació de felicitat no significa que hàgim de viure en estat de perpètua eufòria o amb

De bona tinta.

23 de juny de 2004

Llibres i literatura

Qui m’ho ha dit és persona formal i, per tant, em mereix tota la confiança: sembla ser que dies enrere es va celebrar un acte literari en una localitat propera a Barcelona en el que NO hi va intervenir en D. Sam Abrams.

L’horrorosa moda de les sabates de senyora amb “acicate”.

22 de juny de 2004

L’”acicate” era una peça que formava part de l’armadura dels peus del cavallers. Consistia en un allargament exagerat de la puntera del calçat al final de la qual hi havia una bola metàl·lica rugosa o amb petites punxes que servia perquè el genet copegés els baixos del cavall per esperonar-lo. (n’hi ha més) Més o menys això és el que

La fatiga de la ficció.

20 de juny de 2004

Llibres i literatura

Dedico mig cap de setmana a la lectura de “D’Arbeca a l’Opus Mei”, les memòries del periodista Josep Pernau que La Campana acaba d’editar. És un encarrec del suplement de llibres de l’Avui que, curiosament, m’arriba en un moment en el que cada dia que passa em sento més atret pel que podríem definir com “literatura del

Llana al clatell: cosmopolites de Haima.

18 de juny de 2004

Al Fòrum hi ha una zona de 16.000 metres quadrats coberta per lones i que és l’apoteosi del bon rollo. Els cervellets rectors de l’”event” (això es diu molt ara) han batejat la cosa amb el nom de “haima” que queda d’allò més multicultural, mestís i cosmopolita. (n’hi ha més) Què hauria passat, em pregunto, si algú

Maons?… El nom de la cosa o el perquè de tot plegat. (i III)

17 de juny de 2004

(La sèrie comença aquí) Comprova la tensió del cordill. Que no pengi. Després, d’un salt s’enfila a la bastida. Dos cavallets de fusta d’un metre d’alçada i tres taulons. S’espolsa una mà al cul del pantaló per engegar el transistor. Sona “The dock of the bay”, l’últim de l’Otis Redding. El company li passa la gaveta, la

Totxos?… El nom de la cosa o el perquè de tot plegat. (II)

16 de juny de 2004

(La sèrie comença aquí) Amb la mateixa senzillesa amb què, totxo damunt totxo, el paleta va pujant paret intentaré exposar en aquest racó el que m’indigna, el que m’agrada, el que m’emociona, el que m’amoïna o, simplement, el que em vaga de comunicar per si a algú més li pot ser útil. De la mateixa manera que algú -ara no em ve a