Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

Algú em va dir que per veure monuments grecs antics no em calia anar a Grècia. Que amb una passejada per Sicília i el sud de la península italiana en tindria prou.

L’any passat a Sicília en vàrem tenir la primera prova. I aquest estiu la nostra ració grega ens l’ha cobert amb la màxima competència la visita a Paestum un lloc summament recomanable no gaire lluny de Nàpols i encara menys de Pompeia i Ercolà.

Una veritable meravella, Paestum. Tant l’esplanada amb els seus tres temples com el museu annex on es poden veure magnífiques mostres de pintura grega en plafons funeraris – I per damunt de tot la confirmació del que escrivia l’any passat: cal tenir molt talent a l’hora de fer arquitectura perquè aquesta, un cop desfeta pels estralls del temps, mantingui la bellesa i l’elegància que ens deixa amb el cor encongit, per exemple, a Paestum.

L’A. i jo vàrem tenir la sort de fer la visita un dia de poca afluència turística -a finals d’agost- i la impressió que ens ha quedat és de les més intenses de la incursió pel sud d’Itàlia que hem fet aquest estiu. Un estiu italià l’àlbum del qual tancaré amb les impressions que ara escric.

Em quedarien pendents algunes instantànies concretes de Nàpols com, per exemple, la feliç coincidència de trobar exposat en l’aparador d’una llibreria de la plaça de Dant la traducció italiana de “Borja papa”, de Joan F. Mira, un dels homes que més coneix i estima l’obra de l’autor de la “Divina comèdia”.

Dies després, ja tornats a casa, vaig explicar-li a Mira la trobada i em va dir que ja havia vist més coses que ell ja que encara està esperant que algú de l’editorial italiana li faci arribar algun exemplar de la traducció de la seva novel·la. Ara em sap greu no haver-me decidit a comprar el llibre…

També voldria deixar constància d’un fet que no m’esperava en una ciutat tan caòtica com Nàpols: els amants de la lectura i de la música poden dedicar el diumenge a fer les seves compres amb tota tranquil·litat com a mínim a la llibreria Feltrinelli que hi ha a tocar de la Piazza Vittoria (em sembla que hi ha un altre gran espai que també és obert els dies de festa però no el vaig saber trobar). M’agradaria que això també fos possible a la meva ciutat, francament.

També m’agradaria deixar constància de la compra que vaig fer al passeig marítim d’Amalfi en una improvisada parada de venda de llibres vells d’un exemplar de “Cuore”, d’Edmundo d’Amicis (el meu llibre de lectura els primers anys d’anar a escola), en una edició escolar il·lustrada, de tapa dura i lletra grossa. El seu propietari va deixar constància del nom i de la ciutat on residia: “Carlo Manzo, Salerno”. Ara és en un lloc eminent del tros de biblioteca que tinc al menjador.

També m’agradaria recomanar-vos un indret molt poc conegut de la Pulla (per entendre’ns, el taló de la bota italiana). Em refereixo a la vall d’Ítria i a la peculiar arquitectura dels seus “trulli”. A la part final de l’apunt deixo penjats uns quants arxius amb fotografies de la zona. Ja ho veureu: semblen poblats de contes de fades.

La darrera impressió és de caire més particular. Un dels dies que anàvem amunt i avall de Nàpols en autobús un xicot jove es va aixecar ràpidament per cedir-li el seient a l’A. Quan vàrem baixar vaig haver de rearmar la seva autoestima cantant-li allò de “Ja té seixanta anys / però fixeu-vos bé / que no els aparenta. //  Ja té seixanta anys / mireu-vos-la bé / que fa molt de goig”, tornada de la cançó que amb música del “Jo vull rocanrol” de Casal Rock els nois de casa varen adaptar en honor seu el dia que en feia seixanta.

Ara, enmig de la tardor, penso en aquell noi napolità tan benintencionat i m’adono que som davant d’una prova més d’aquella dita que pregona que no es pot tenir tot a la vida. Els joves que són atents, educats i sensibles… tenen, ai las, pa a l’ull.

Ho dic perquè, creieu-me, amb el seu cabell blanc natural l’A. està jove i bonica que tomba d’esquena. Us ho asseguro. Que jo mai en dic, de mentides…

(L’àlbum italià 2009 s’acaba amb aquest apunt. Gràcies per la vostra paciència)