Totxanes, totxos i maons

(la sèrie comença aquí)

* Sobre l’antropologia: “La gran meravella de l’antropologia és que, si està ben feta, reflecteix aspectes bàsics de l’experiència de viure. Igual que la novel·la. (…) L’antropologia és sobretot una manera de mirar.” (pàgs. 166 i 167)

* Sobre la degradació de l’ensenyament: “Hi ha hagut, crec jo, uns errors de base, per excés de teories pedagògiques. I hi ha hagut també una devaluació total de la importància dels continguts: s’ha insistit tant en els mètodes d’aprenentatge, que s’ha deixat de banda la substància, la matèria d’aquest aprenentatge; i el que això ha produït és una mena d’infantilització general, de pèrdua de qualsevol sentit que cal treballar, estudiar, saber coses. Això s’ha perdut.” (pàgs. 190-191)

(n’hi ha més)

* Sobre la formació bàsica dels llicenciats: “Jo sóc partidari de recuperar el que teníem abans: els cursos comuns i una formació bàsica compartida, que permeta a qualsevol llicenciat de lletres de tindre els punts de referència necessaris per a fer bé la seua faena, fins i tot per a poder entendre aquelles coses centrals de la seua especialitat. I aquestes coses bàsiques són dos cursos d’història de la filosofia, dos cursos d’història universal, dos d’història general de les literatures, un curs de geografia humana, un curs seriós d’història de l’art…”  (pàg. 195)

* Sobre l’excel·lència (a la universitat): “El concepte d’excel·lència te l’apliquen gent que està dirigint institucions que fan exactament el contrari: promoure la mediocritat, fomentar-la com a sistema. I ho continuaran fent. I, com més rebaixaran aquest nivell general de treball, de solvència, d’exigència, més s’ompliran la boca amb la paraula excel·lència.  Excel·lència vol dir que uns hauran d’estar per damunt dels altres, excel·lencia significa, rigorosament, desigualtat; que uns pocs són millors que els altres, que alguns centres estan per damunt i molts d’altres que estan per baix.” (pàg 202)

* Sobre la universitat als USA: “Per començar, allà tenen un concepte diferent del que és públic: als països de tradició napoleònica, és públic allò que depèn d’una administració pública. Allà, públic vol dir que està a disposició del públic. Oxford o Harvard són entitats públiques, però no entitats burocràticofuncionarials que depenen de l’administració pública, que són coses totalment diferents. I nosaltres sembla que tenim una mena d’horror a pensar que l’educació, especialment l’educació universitària, puga estar en mans d’algú que no siguen les diferents seccions de l’administració pública.” (pàg. 204)

* Sobre la importància de saber llatí: “A fer una sintaxi ben travada hi ajuda molt la formació en llengües clàssiques. Allò que ens feien fer de xiquets: analitzar textos llatins. Amb deu o onze anys, fèiem exercicis que consistien a ordenar frases llatines: això volia dir que havíem de seguir la preeminència categòrica clàssica, dels gramàtics alexandrins, cosa que feia funcionar les neurones d’una manera sensacional. No t’ensenya a escriure molt bé, és clar que no. Però t’estructura el cervell i et fa veure quan una sintaxi té falles internes.”  (pàgs. 226-227)

(Continua aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!