Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
La censura i el cinema dels anys 50.
Estic preparant sense presses un apunt (o potser més d’un) que vull dedicar als cinemes de la meva infantesa i, de passada, a destacar uns quants llibres publicats aquí en els darrers anys que aporten detalls i records sobre la seva història: la programació que feien, l’indret on eren, el dia varen obrir portes i, ai!, el dia que varen plegar.
En un dels llibres que tragino —‘Anécdotas de los cines de barrio’, de Roberto Lahuerta Melero (sense marca editorial), sobre el qual ja parlaré més endavant amb el detall que es mereix– em trobo amb una perla que no em resisteixo a deixar en espera fins al moment que publiqui l’apunt (o apunts) que us he anunciat en començar.
Resumit molt ràpidament, el llibre de Lahuerta és una relació cronològica de notícies relacionades amb les sales de cinema barcelonines que recull tot el segle passat i s’atura l’octubre de 2021.
Vegeu el que he trobat i fixeu-vos sobretot en la frase final:
29 de octubre de 1956: En el cine Kursaal se estrenó ‘Embajadores en el infierno’, de José María Forqué. La epopeya de los combatientes de la División Azul prisioneros en la URSS, uno de cuyos capítulos tiene como protagonista el puerto de Barcelona, tiene en esta su primera referencia cinematográfica, realizada sobre el libro del capitán Teodoro Cuetos Palacios y el escritor Torcuato Luca de Tena que recibieron el galardón del Premio Ejército y el Premio Nacional de Literatura. La censura obligó a añadir varios planos.
És a dir, en els anys més rigorosos de la censura –que no s’estava de retallar amb fúria qualsevol indici que al censor de torn li semblés que era atemptatori contra españa, la moral i el Movimiento— en aquesta pel·lícula es va obligar a afegir uns quants plans més perquè segurament els va semblar que no era prou fervorosa ni contundent.
Vegeu aquí el que explica la Viquipèdia sobre aquesta pel·lícula.
Una perla, vaja…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El fet que la censura obligués a inserir diversos plans és una anècdota que no coneixia i he llegit força sobre la censura en temps del franquisme.
És el que espera a aquests país si els feixistes tornen a manar. Malauradament estem en el mal camí…