Totxanes, totxos i maons

Ja fa temps que cada vegada que sento algú que parla de ‘fatxes’ per referir-se a aquesta gentussa indesitjable que cada vegada es veu més disposada a treure el nas al voltant nostre sense el més mínim complex ni mostra d’avergonyiment responc de seguida que de ‘fatxes’ res: FEIXISTES. Amb totes les lletres i amb tota la cruesa que, en canvi, una expressió com ‘fatxa’ sembla que atenua una mica.

Cal no oblidar que tot va començar durant la segona meitat de la dècada dels 70 quan Silvio Berlusconi es va convertir en propietari d’uns quants mitjans de comunicació (premsa, ràdio i sobretot cadenes de televisió) a través dels quals, enmig de concursos, frivolitats, senyoretes curtes de roba (vegeu aquí) i futbol (*) va començar a escampar lentament (‘sin que se note el cuidado’) la idea que no tot el que va fer Mussolini va ser dolent, un mantra que va anar evolucionant gradualment cap a un ‘moltes de les coses de Mussolini varen ser bones pel país i per a la gent’ fins arribar on som ara.

Així doncs, FEIXISTES i sense eufemismes, estimats lectors. Tal com pregona en aquest article d’El Punt Avui que us reprodueixo tot seguit la periodista Alba Sidera, corresponsal a Roma del diari i gran experta en els moviments feixistes tal com va demostrar en aquest llibre.

Com sempre els destacats en vermell són meus. També les notes i les il·lustracions finals.

‘Feixisme, sense eufemismes’

(Article d’Alba Sidera al Punt Avui del dimarts 18 de juny de 2024)

Fa anys que repeteixo que per adonar-se del vincle actual, inequívoc i palmari entre Germans d’Itàlia (Fd’I) i el feixisme només caldria fer un volt en alguna seu del partit –moltes duen el nom de jerarques feixistes– i escoltar de què parlen, què pensen i què criden els seus membres, militants i polítics. I quin braç aixequen. Em meravella que qualsevol periodista que hagi ficat el nas dins el món de Fd’I pugui sostenir sense posar-se vermell que la formació té un passat feixista, però no pas un present. Que són feixistes és el primer que et reconeixen quan hi parles amb una mica de confiança.

A final de la setmana passada, mentre els líders mundials es reunien al G7 de Bari al voltant d’una Meloni somrient i triomfal, un mitjà digital independent italià, Fanpage –agermanat amb Vilaweb– mostrava amb imatges què passa a l’interior de les seus de Fd’I. El reportatge se centra en Joventut Nacional, les joventuts de Fd’I i nineta dels ulls de Meloni. La fàbrica de la nova classe dirigent del país. I els veiem no només fent la salutació feixista i definint-se feixistes, sinó organitzant entrenaments paramilitars i concerts de nazi-rock on ressona fort entre el públic el crit de “Seigh Heil”.

En els vídeos es mostra com se’n foten, dels periodistes i del fet que bona part s’hagin empassat que són un partit conservador moderat perquè donen suport a l’OTAN. “Què més hauríem de fer per deixar-ho clar? No ens definirem mai antifeixistes perquè som feixistes!”, diu Flaminia Pace, la jove promesa del partit de Meloni a qui estan preparant per ser la futura alcaldessa de Roma. Després que uns camarades acabin de registrar l’anunci de les europees, en què diuen “A Europa, escriu Giorgia”, Pace, líder de les joventuts ‘melonianes’, respon: “Jo hi vull escriure Duce, Duce, Duce!”, i tots riuen. Moltes de les escenes són així, tan descarades que semblen una paròdia. Un reguitzell de seqüències en què militants, diputats, primeres espases i joves promeses del partit que governa Itàlia fan lloes a Mussolini, referències al Mein Kampf de Hitler, parlen d’esvàstiques i de senadors amb la creu celta, i fan proclames racistes i a favor del terrorisme neofeixista.

I és que Germans d’Itàlia ha aconseguit un èxit tan desbordant –en bona mesura gràcies als mitjans que els han blanquejat– que els seus membres viuen en estat d’eufòria, inflats d’arrogància. No n’hi ha per a menys: tenen el poder al país, amb tot el que això significa. Mentre alguns mitjans estrangers s’esgarrifaven per les imatges dels de Meloni que lloen Hitler, el gruix dels mitjans italians hi han passat de puntetes.

De portes enfora, les joventuts de Fd’I venen que fan voluntariat. “Alguns donen menjar als ‘negrates’, nosaltres només als italians”, diu Pace. Però en una reunió amb els nous arribats, els explica que en realitat tenen una convenció amb el Servei Civil per la qual cada membre del partit “rebrà 500 euros de l’Estat” per no fer res. Un tàndem molt típic dels feixistes, la covardia i l’odi als pobres. Després de cantar cançons que glorifiquen el coratge i l’heroisme, promouen el parasitisme i la covardia de quedar-se d’amagat els diners públics destinats als més desfavorits.

Al reportatge hi apareix el cercle més proper a Meloni, diputats i fins i tot la seva germana. Però als seus votants no els ha afectat negativament. Perquè a Itàlia flirtejar amb el feixisme fa temps que no està mal vist. Per això l’altre partit d’extrema dreta, la Lliga de Salvini, va posar de candidat a les europees un personatge com el general Roberto Vannacci, pendent de judici militar per instigació a l’odi racial, que considera els homosexuals i els discapacitats “anormals”. El gest preferit de Vannacci durant la campanya va ser el de la Decima Mas (X Mas), el cos militar idolatrat pels feixistes perquè va restar fidel a Mussolini i va posar-se al servei dels nazis (**).

Dimecres passat, al parlament, diputats de la Lliga van fer el símbol de la X Mas abans d’abraonar-se en munió, junt amb d’altres de Fd’I, contra un diputat grillino, prenent-lo a cops de puny i puntades de peu. Molts mitjans han definit aquella agressió esquadrista com una “baralla”. Un diputat de la Lliga gravat fent el símbol feixista ara diu que “en realitat feia el símbol d’X Factor”, el programa de televisió. La premsa ha difós aquesta versió covarda, i els leghistes vinga a riure. A això juguen els feixistes del 2024, i per informar-ne cal, primer de tot, no deixar-se prendre el pèl.

———————————————————–

(*) De fet, el nom del partit que va fundar Berlusconi —‘Forza Italia’—  és el crit tradicional que es fa servir per animar la selecció italiana de futbol, la ‘squadra azzurra’. Vindria a ser com si Jan Laporta fundés un partit polític i l’inscrivís amb el nom ‘Endavant Barça’.

(**) Per més informació sobre la Decima Mas vegeu aquí.

I aquí sota trobareu l’escut de la Decima Mas i el gest, cada vegada més present, amb què els seus admiradors s’identifiquen:

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!