Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
Si tot va segons les nostres previsions el proper cap de setmana l’A. i jo farem un viatge llampec cap a terres occitanes. Més concretament a Avayron per veure de prop, de lluny, per sota (gràcies pel consell, Roser) i per totes les bandes que sigui possible el viaducte de Millau, una espectacular obra d’enginyeria inaugurada l’any 2004 els detalls de la qual trobareu aquí.
Potser algú es preguntarà d’on ve aquest interès que em porta a quatre-cents quilòmetres de casa per contemplar un pont d’autopista. La resposta és molt senzilla: de totes les facetes del meu abandonat ofici d’aparellador la que sempre m’ha interessat -ja des de la meva època d’estudiant- és la relacionada amb el càlcul d’estructures, i més especialment les de formigó. La part sens dubte més àrida del projecte arquitectònic (*) però que si t’agrada i ets una mica competent a l’hora de plantejar solucions creatives als problemes et dóna una infinitat de satisfaccions.
Si no m’hagués tirat enrere per motius de dedicació familiar segurament a hores d’ara jo seria enginyer de camins. I a més a més d’una de les primeres promocions de l’escola de Barcelona ja que l’any 1975 -amb el títol d’aparellador a la butxaca- em vaig matricular al primer curs d’aquesta carrera. Dissortadament les moltes hores de dedicació a l’estudi eren del tot incompatibles amb les meves obligacions laborals i familiars, amb el noi gran de casa acabat de nàixer.
Des de sempre he sentit una enorme curiositat per saber com s’aguanten alguns edificis o elements estructurals que, a més a més de ser eficients des del punt de vista de l’estabilitat, aconsegueixen ser agradables i atrevits als ulls de qui els contempla.
El pont de Millau és un bon exemple d’aquesta conjunció feliç entre l’estètica i la tecnologia que justifica una visita específica. Fa bastant temps que anàvem darrere de l’oportunitat de visitar-lo i ara ha estat possible. Ja us ho explicarem.
—————————————————————————————–
(*) És significatiu que un dels nostres grans poetes, Joan Margarit, sigui en la seva vida professional, conjuntament amb el seu soci Carles Buxadé (vegeu aquí), un dels arquitectes més prestigiosos a nivell internacional en l’especialitat del càlcul d’estructures (vegeu aquí). Nom, per cert, d’un dels seus llibres de poemes més celebrats. (vegeu aquí)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!