Totxanes, totxos i maons

(la primera part de l’apunt és aquí)

El que podríem denominar com la història immobiliària de l’A. i meva és -malgrat els quasi trenta-cinc anys que portem de casats- bastant breu i, contemplada amb ulls d’ara, força marciana. El nostre primer pis -al carrer del Telègraf, al Guinardó- el vàrem comprar a una immobiliària que es deia FUSA l’1 de març de 1972. Un entresol bastant fosc de quatre habitacions que a nosaltres ens va semblar un palau.  (n’hi ha més)

Per donar una idea de magnituds recordo que vàrem fer un gran esforç a l’hora de donar l’entrada del pis per tal que tot el primer any ens quedés un pagament mensual -hipoteca i constructora- de 5.500,- pessetes. I de 6.500,- a partir del segon any fins a deu o dotze anys.

El canvi al pis on vivim ara, a tocar del Parc Güell, el vàrem fer a finals de 1977. Més concretament el vàrem vendre el diumenge 23 d’octubre d’aquell any. Per què recordo amb tanta precisió la data? Perquè va ser el dia de l’arribada del president Tarradellas a Catalunya.

Mentre que per a la majoria de la gent aquella data s’identifica amb el famós "Ja sóc aquí!" tarradellià l’A. i jo l’identifiquem amb la visita del nostre comprador: un important editor català exiliat a Mèxic des del final de la Guerra Civil i que, de retorn a Catalunya, el primer que va voler fer va ser comprar-li un pis a la seva germana que fins aleshores vivia en una porteria de l’Eixample. Aquell pis va ser el nostre.

L’endemà mateix anàvem a La Llave de Oro a formalitzar la compra del pis on ja va nèixer el noi petit de casa (*). Ens hi vàrem instal·lar cap al 20 de desembre i tres setmanes després anàvem de part.

L’edifici feia un any i mig que l’havien acabat de construir. Nosaltres ens vàrem emportar un dels últims pisos disponibles però, de fet, a la nostra arribada només hi vivien quatre o cinc famílies i el porter, l’inoblidable senyor Joan i la seva dona, la senyora Josepa.

Podem dir, doncs, que l’A. i jo pertanyem al grup dels pioners d’aquesta casa amb jardí comunitari situada en un carrer de dotze cases -tot i que es fa dir avinguda- del barri de la Salut, a cavall de Gràcia i el parc Güell. Un carrer que amb el seu nom honora el Mestre Fabra, seny ordenador de la llengua, que va nàixer per aquesta zona.

—————————————————————————————–

(*) Glups! Ara em ve a la memòria una altra batalleta: la manera com l’A. i jo vàrem celebrar el nostre cinquè aniversari de casats, que amenaço de contar-la un altre dia no gaire llunyà.

(continua -i acaba- aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!