Totxanes, totxos i maons

No voldria per res del món llançar coets abans d’hora perquè potser resulta que és una cosa efímera d’avui només. D’altra banda, demà és un dels tres dies de l’any que no surten diaris i, per tant, caldrà una mica de paciència per demorar vint-i-quatre hores més la comprovació del que diré però el cert és que aquest matí quan hem sortit l’A. i jo a comprar premsa i a esmorzar ens hem trobat amb uns interessants canvis a La Vanguardia que no em sé estar d’explicar aquí.  (n’hi ha més)

S’han reestructurat les pàgines centrals de color salmó. Més concretament la que porta el Sudoku i la contígua amb els encreuats de Màrius Serra i Fortuny i el jeroglífic d’Ocón de Oro.

Aquests passatemps varen ser els principals damnificats amb el recent canvi de disseny -a la baixa pel que fa a dimensions- del diari i havien reduït el seu format fins a límits perillosos pels qui, com l’A. i jo, ja fa una pila d’anys que hem deixat de fer atletisme amb el nervi òptic.

Avui, tant els encreuats com el requadre amb el jeroglífic i, a la pàgina del costat, els tres Sudokus han recuperat les dimensions anteriors cosa que ens omple de satisfacció.

Esperem que tot plegat no sigui una efímera flor de Nadal i que el canvi continuï…