Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
“Bed & Breakfast”, d’Els Amics de les Arts (mentre esperem el nou disc de Manel).
Aquests dies escolto amb fruïció “Bed & Breakfast”, el segon disc d’Els Amics de les Arts. De fet, per ser precisos hauria de dir que és el tercer però em sembla que del disc de debut no hi ha quasi notícies.
Els Amics de les Arts es defineixen com un grup d'”Electro Avant Pop d’Autor”. L’any passat van entrar en els circuits gràcies en bona part al fet que la revista Enderrock els va encartar el CD “Castafiore Cabaret”, una col·lecció de temes dispersa i encara poc madura que, tanmateix, ja demostrava que aquells quatre nois farien forat per poc que s’ho proposessin. (n’hi ha més)
El “Bed & Breakfast” que acaben de publicar representa un decidit pas endavant (vegeu-los al MySpace). Amb cançons sòlides i ben travades com “L’home que treballava fent de gos”, “Reikjavík”, “Liverpool”, “La merda se’ns menja”, “Jean-Luc” i, sobretot, “4-3-3”, una original història d’amor explicada en clau de tàctica futbolística.
Un gran disc, aquest “Bed & Breakfast”, que a més a més farà les delícies de tots els incondicionals dels Manel. Ben mirat -ben escoltat, vaja- us asseguro que sona com si fos el segon i tan esperat disc del grup revelació de 2008. Feu-ne la prova.
I que consti que aquesta adscripció a l’escola “maneliana” la considero com una característica a posar en la banda dels mèrits. Vull dir que ja us hi podeu posar de peus que aquest “Bed & Breakfast” d’Els Amics de les Arts apareixerà en la llista dels deu o quinze discos catalans de 2009 que més m’han agradat i que, com d’habitud, penjaré el proper 1 de gener.
Que us el recomano, vaja.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!