Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres al diari La Repubblica. Gaudiu-ne, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció de l’italià al català hi detecteu alguna imprecisió, la culpa és meva: l’he feta jo en pla totalment autodidacte).

Feu-vos anagrama (*)

La primera cosa bonica del dijous 22 de juliol de 2021 són els anagrames, perquè t’ensenyen que dintre d’una mateixa cosa o persona s’hi amaga un munt de possibilitats.

L’anagrama és un concepte que t’obre la ment. Intenta remoure alguna cosa, encara que sigui dintre teu, i veuràs que tot pot canviar. No es pot descartar cap significat.

De tota l’enigmística l’anagrama és el joc més fascinant, obre altres mons i et porta lluny del punt de sortida: no omple, eixampla; no resol, complica.

Qui es dedica als anagrames té la capacitat, no d’alterar les paraules, sinó la vida, de trobar-hi a dintre una altra cosa.

De tant en tant faig una ullada a un parell de fulls que conservo esgrogueïts de tan vells com són, més de vint-i-cinc anys, quan encara els periodistes escrivíem a màquina en uns fulls amb la capçalera del diari, que servien de referència per ajustar els textos a l’espai de què disposàvem. Me’ls va donar Gianni Mura.

Amb el meu nom i cognom havia escrit vuitanta-vuit anagrames entre els quals hi havia profecies “Emigrò là, in albergo” (‘va emigrar allí, a un hotel’), preocupacions “I gol: algebra minore” (‘el gol, àlgebra menor’), constatacions “Ogni allegria, ombre” (‘a cada alegria, ombra’) i la que a mi m’agrada més, gairebé un vers de Fabrizio De André: Gira, ogni bell’amore (gira, cada bell amor’).

Tots tenim vuitanta-vuit noms (Déu, noranta-nou) que són gairebé com una reserva del destí, però cal que algú (més hàbil, més atent) ens els sàpiga revelar.

(*) El títol original de l’article és ‘Anagràmmati’, que pot ser traduït també com ‘anagramegeu-vos’ per bé que finalment m’he decantat per ‘Feu-vos anagrama’, que em sembla més entenedor, crec.

(si entreu aquí –i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica— podreu llegir i escoltar l’article en versió original)

——————————————————————————————-

Ja tinc edat (*)

La primera cosa bonica del divendres 23 de juliol de 2021 és tenir edat, anar fent anys sense cap por; més encara: amb un cert entusiasme perquè com més envellim, més joves ens sentim. Pensava en tot això quan llegia coses a propòsit d’‘Old’ (**), la nova pel·lícula de Night Shyamalan en la qual una família pateix un estrany procés d’acceleració del temps, i també veient el post d’Instagram en el qual Nanni Moretti s’ha retratat expressament envellit i decebut perquè el seu cinema ha estat deixat de banda en favor d’experiments estranys (***). Quin és el problema? Madurem i busquem una altra vida dintre de la vida. No ens morim, encara; ni ens acabem, encara. Aquestes coses passen quan intentem canviar, provar i, finalment, ens equivoquem. Una societat construïda sobre la negació del pas del temps està condemnada al fracàs des del començament, la formen homes i dones reconstruïts, una mica postissos, que diuen i fan les mateixes coses amb la intenció de mantenir-se sempre en el mateix lloc. La millor visió del temps és la de l’Eclesiàstic, que a cada acció li designa un moment. Hi ha un temps per estar al centre, diu, i un temps per fer un pas al costat. Reinventar-se és el verb que cal que conjuguem. En present, per tenir futur.

(*) El títol original de l’article és ‘Ho l’età’, que fa referència a la mítica cançó de Gigliola Cinquetti ‘Non ho l’età’, però ara en sentit afirmatiu.

(**) Trobareu més informació sobre ‘Old’ aquí.

(***) Trobareu més informació sobre la reacció del director Nanni Moretti aquí i també aquí. El seu missatge a Instagram diu: ‘Envellir de cop. Coses que passen. Sobretot si una pel·lícula teva participa en un festival, no el guanya i el premi se l’emporta una altra pel·lícula en la qual la protagonista es queda embarassada d’un Cadillac. S’envelleix de cop. Us ho asseguro.’

(si entreu aquí –i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica— podreu llegir i escoltar l’article en versió original)

–—————————————————————————————-

 (Continua aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!