Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat darrerament a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres a l’edició digital del diari La Repubblica. Gaudiu-ne, perquè em sembla que s’ho val (i si detecteu alguna imprecisió en la traducció de l’italià al català la culpa és tota meva: l’he feta jo en pla autodidacte).

Lliçons de Bianciardi

La primera cosa bonica del dilluns 6 de maig de 2024 és la idea de proposar Luciano Bianciardi (*) com a model de comportament i de manera de pensar pels estudiants d’avui. Una bonica heretgia. Se li va ocórrer a Pierluigi Barberio, mestre i escriptor, que dedica el seu llibre ‘Vita da Bianciardi’ (**) a tots els estudiants, els d’ahir i els de demà.

Per engrescar possibles lectors planteja una sèrie de preguntes que tenen molt de provocació. Per exemple: Bianciardi va decidir posar-se al costat dels febles, dels pobres, dels més indefensos, com els minaires de la Maremma (***). Avui es posaria al costat dels emigrants que arriben a les costes del nostre continent. Vosaltres, què trieu? Al costat de qui us poseu? Més encara: va escriure que els seus coetanis estaven decidits a trencar amb les tradicions i a refer-ho tot de cap i de nou. Què us suggereix això? Penseu que us afecta? I acaba amb la gran pregunta: “Vosaltres, ara, què triaríeu? La llibertat o l’èxit? Responeu després de llegir Bianciardi”.

A Cesena han expedientat una mestra per haver improvisat una lliçó d’educació sexual. En el conte ‘La solita zuppa’ Bianciardi imaginava una escola en la qual hi hagués l’hora de la masturbació. El timbre sona. La classe s’ha acabat.

(*) Vegeu aquí.

(**) Vegeu aquí.

(***) Luciano Bianciardi va escriure un llibre d’investigació periodística sobre una catàstrofe ocorreguda en els primers anys 50 en una mina de Ribolla, a la Maremma (Toscana). Vegeu aquí.

(si entreu aquí -i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica– podreu llegir i escoltar aquest article en versió original)

———————————————————————————————–

Ataca, Commander!

La primera cosa bonica del dimarts 7 de maig de 2024 és Commander, el gos de Joe Biden que la governadora de l’estat de Dakota del Sud, Kristi Noem, voldria eliminar.

Avui surt ‘No going back’, l’autobiografia d’aquesta dona que podria molt bé ser candidata a vicepresidenta en el ticket amb Donald Trump. Pels avançaments que s’han publicat hem sabut que va disparar al seu gos Cricket, de catorze mesos, perquè no l’obeïa ni li servia gaire per anar a caçar. ‘L’odiava’, ha escrit. Ara proposa el mateix final per a Commander, el gos del president actualment en el càrrec, tot i que ja no corre per la Casa Blanca. L’han enviat lluny perquè en el transcurs de pocs mesos ha atacat a vint-i-quatre persones de les quals dotze van resultar ferides. S’ha precisat que tots eren agents dels serveis secrets, cap jardiner, cambrer o secretari. Commander té una missió. Ara l’han traslladat a una localitat que no s’ha fet pública. La senyora Noem s’ha imaginat que guanyava les eleccions, li disparava i li deia: ‘Saluda Cricket de part meva’.

Seria bonic que aquella localitat que no s’ha fet pública fos a Dakota del Sud i que Commander es trobés la governadora -desarmada, ulleres fosques i vestida amb jaqueta i pantaló de color negre- i la confongués amb un agent secret.

(si entreu aquí -i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica– podreu llegir i escoltar aquest article en versió original)

———————————————————————————————–

El teu preu

La primera cosa bonica del dimecres 8 de maig de 2024 és descobrir quin és el preu a partir del qual estaries disposat a deixar-te corrompre, sempre que el consideris just. Vegem. Quan saps d’algú que s’ha venut per una suite d’hotel, per un paquet d’accions o una sessió de massatge penses “¿No podia haver-s’ho pagat amb els diners que guanya? ¿Calia provocar que l’hi oferissin?” Ja que no ets garrepa exclou tot allò que estigui per sota dels teus ingressos. ¿I el que està per sobre? No t’ho imagines i, per tant, no ho desitges. No, gràcies. ¿I si t’oferissin fer el bé a algú altre, a una causa comú, a canvi de la teva condescendència? No podries. Et faria por la vergonya, no tant de ser descobert, com de sortir-te amb la teva i continuar vivint sentint-te un altre. És just en aquest punt que el teu preu és zero i que pots seguir endavant ben tranquil perquè pots aconseguir el que vulguis, fins i tot allò que ningú no somiaria de comprar. Sobretot allò.

(si entreu aquí -i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica– podreu llegir i escoltar aquest article en versió original)

———————————————————————————————–

(Continua aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!