Totxanes, totxos i maons

Ho dic tot just començar: els primers quatre mesos d’aquest 2007 estan sent summament generosos pel que fa a la publicació de bons discos en català. Gossos, Quimi Portet, Lax’n’Busto, Mazoni, Oriol Tramvia, Lo Pardal Roquer, el directe de Miquel Gil… serien alguns dels títols que destacaria. Dit tot això no crec equivocar-me gaire si dic que, fins al moment present, "Benvingut al paradís", el nou disc dels valencians Obrint Pas, ocupa la posició capdavantera en la llista d’honor.  (n’hi ha més)

"Benvingut al paradís" és un disc potent, energètic, ple d’idees i detalls que situen els Obrint Pas en un lloc molt alt del panorama musical d’ara mateix a casa nostra. Un disc la gestació del qual, per cert, l’han pogut viure de prop els seguidors de MésVilaweb gràcies a les cròniques que el grup ha anat penjant en el seu Bloc (vegeu-lo aquí) a mesura que l’anaven fabricant.

(Per cert, la lectura d’aquestes cròniques del Bloc d’Obrint Pas es un complement perfecte del DVD que acompanya el disc ja que al llarg dels seus cinquanta minuts de durada es visualitza tot el procés de preparació i gravació de les divuit cançons que conté "Benvingut al paradís".)

Amb aquest apunt d’avui i un parell més que vindran en els propers dies intentaré fer una aproximació a cada tema d’aquest disc que, ho repeteixo, al meu parer és el més brillant dels publicats de l’1 de gener ençà. I que consti que encara falten els dels Pets, Sisa, Miquel Gil, Pi de la Serra, Adrià Puntí previstos pels propers mesos…

Tall 1. "Benvingut al paradís" (5′ 11”): El disc s’obre amb una piuladissa d’ocells interrompuda per unes sirenes d’alarma per bombardeig. Senyores, senyors: el paradís els obre les portes. I es dispara la música. Un magnífic començament que ja ens prefigura el que viurem durant la següent hora i quart. Les esgarrapades ("scracht") del canari Cholo, el hip hop dels algerians Alif Sound System i uns curiosos cors de Manoli Alandes, de Soul Atac, reforçant la frase central s’han de posar entre els moments notoris d’un dels temes més inspirats que ha fet mai el grup. I amb una ironia que no se l’acaben: "Apunta, dispara / ets massa jove per morir. / La selva t’espera. / Benvingut al paradís".

Tall 2. "Viure" (3′ 00”): Un altre tema per a l’antologia. Força i energia al cent per cent. Guitarres genuïnament Obrint Pas al servei d’una de les frases musicals més inspirades del disc: la de la tornada ("Lluitar, crear, construir poder popular").

Tall 3. "Cau la nit" (1′ 47”): Un tema del qual, curiosament, se’ns ha privat de la lletra en el llibret que acompanya el disc. Comença ja molt amunt amb la veu d’un Miquel Gil que a cada nova acció que emprèn se supera a ell mateix i remunta fins a l’excelsitud quan, pel darrere, li fa el contrapunt el senyor Rude Man, un rapper punky i no sé quantes coses vingut de la dolça Itàlia que ens ofereix un dels molts fragments memorables del disc.

Tall 4. "El gran circ dels invisibles" (4′ 04”): Segona i darrera aparició de Rude Man, aquesta vegada envoltat del llaüt de Tobal Rentero i de la trikitixa de Xabi Arakama que anirem trobant en altres talls. El tema sembla una continuació més desenvolupada de l’anterior i, al meu parer, és el que té una de les millors lletres: "Com aquell pres / que escriu cançons d’amor a les parets / per somiar un món sense carcellers". Un deu també per a les gralles i dolçaines de Miquel Gironès.

(continua aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!