ARCHILETTERS

NOT TO BE A NUISANCE, BUT NOT TO GIVE FREE SERVICE

La llibertat no depèn de la igualtat, Sr Minguet Batllori

Deixa un comentari

Arran del teu article

Que tornin els bolxevics!

https://www.vilaweb.cat/noticies/que-tornin-els-bolxevics/

Em permetràs de nou esmenar-te la plana, estimat Joan Minguet:

Sempre vaig creure que “el poder” es disfressa per a fer assaltar a un altre “poder obsolet” sense modificar massa el fons de l’un a l’altre.

Els “bolxevics russos” assalten el poder imperial rus, amb l’excusa marxista-leninista.

Al darrere, en el fons, hi ha la transformació del poder imperial rus que es transforma en proletari o més estripat encara: el Lumpenproletariat.

Com a crític d’art i entès de l’hòstia, com pots obviar que el “règim dels soviets nacionalistes russos” van extingir minories nacionals i anihilar tota l’avantguarda artística fins al punt d’haver de triar entre 1. el nihilisme pseudoàcrata, 2. el suïcidi (Maiacovski i d’altres) o 3. la fugida cap a l’oest capitalista o semi-rosa com ara la Bauhaus, a Estats Units, Anglaterra, Nederlands o França ?

Com els castellans assalten els poder de les “nacions precolombines” amb l’excusa de l’evangelització catòlica, que no cristiana, arreu del món. ´

Jesús de Natzaret, realment, era més aviat un etarra que el figaflor que ens volen vendre des de Constantí ençà. Per dir-ho curt i ras.

Què fou sinó l’embafosa Revolució Francesa, sinó una transformació nacionalista que enderroca el poder imperial de París per un altre estrat trenat de protoburgesos i classe benestant i il·lustrada en el pitjor sentit del mot?

Que no arranquen Marat, Robespierre, Monsieur Guillotin, etc creant el règim de terror i donant-li les bases a eixe mega-republicà afrancesat Napoleó Bonaparte, que volia fer esdevenr francès a tothom per a fer-los esdevenir civilitzats?

Del qual, per cert, al seu temps es descollonaven a París, per tindre un francès putapènic i un accent cors que tombava de tos.

És el que tenen els col·laboracionistes colonitzats.
Avui encara els serveix d’excusa i totem nacionalista per a visitar la seua tomba.

Particularment, crec, que aquells pallassos del Capitoli de la setmana passada poden en algun moment més propici tornar a envair el Palau d’Hivern de nou.

Impedir-los-ho és una tasca global que juguem a qualsevol racó del planeta aquells que s’estimem romandre acompassats al desenvolupament natural de l’univers.

—————————————————————————————————————————————————————————————–

1. Una prèvia personal: Si em permeteu, per la pròpia incapacitat d’explicar res, tot i que dintre del meu cervell tenen llurs connexions. Per sort, la llibertat també és crear el propi embalum mental. I no tots tenim el mateix: ni hem llegit els mateixos llibres, vist les mateixes pel·lícules, etc i ni tan sols fent-ho interpretaríem el mateix.

Segona: quan escric ho faig a la manera de Jackson Pollock, a brotxades individuals gruixudes o primes inconnexes entre elles. Que no s’entén què dic si no s’arriba a veure-hi el quadre sencer.

Fa un dissabte Mercè Ibarz ja m’ho va recriminar. Ni sé explicar ni se m’entén gens.

Estic suspès sine die, doncs.

Després de “parlar del meu llibre” passe a intentar esclarir el meu comentari a tenor de les apel·lacions subsegüents:

3. Sr Mascarella:
per a mi “romandre acompassats al desenvolupament natural de l’univers.”… és saber-nos que els humans som la part prescindible de la Terra. De fet, l’univers porta milions i milions d’anys sense que els humans li fem cap falta. La manera de sobreviure passa per entendre petits bocins de com funciona aquest enorme TOT, si més no, la petita parcel·la on vivim. I acompassar-la amb eixes lleis que encara desconeguem.

Per això l’art és tan important, perquè és fet per aquelles formiguetes que se n’ixen de la manera rutinària d’ésser al món. Descobrint als altres, per atzar possiblement, quel com que la resta desconeixíem. Hi pose per exemple Antoni Gaudí i Cornet: el primer arquitecte del món “filogrecollatí culturitzat” que repeteix els models estructurals dels vegetals i formacions naturals tectòniques.

Continuaré més tard…i excuseu-me ser tan plom…

——————————————————————————————————————————————————————————————————–

Jesús A. Sànchez:

“El comentari del Sr. Blesa no sóc capaç d’agafar-per cap costat. No entenc a on pretén arribar … No ja, és clar, la seva animadversió cap a la revolució bolxevic, sinó que sembla negar valor a tot acte revolucionari com a acte amb capacitat de canviar el poder.”

Tot el contrari. Sé de la meua incapacitat intrínseca a fer-me entendre. Si ha vist i llegit he repartit llenya a la revolució russa (transvestida de soviètica) que fa seu l’imperialisme rus.

I, ja entronitzada en el poder, acaba per devorar a aquells que hi havien bregat per a aconseguir-la. De fet, és el típic reflex de que tota revolució porta adherida la seua pròpia contra-revolució. Veja’s on acaben W. Kandinsky, Leonidov, Ginzburg, El Lissitzky, Maiakovsky, Malevitx, Melnicov, etc.
A l’exili o a l’ostracisme perquè el soviet, ja manant, decreta que eixes expressions no són enteses “pel poble” i cal tornar als palaus i les expressions artístiques d’èpoques tsaristes evident des de Josif Stalin (un altre col·laboracionista georgià, no-rus, com Bonaparte tampoc n’era, de francès.)

Que és el mateix que fa la revolució francesa: Quatre pilars. No tres com ens han instruït i ocultat. Llibertat-Igualtat-Fraternitat i PROPIETAT.
Però per als membres de la seua tribu: els francesos.

La resta del món som llurs enemics a abatre si no esdevenim “francesos”, és a dir fem una tribu de desconeguts amb un catecisme que només estava implantat en 15 dels 83 departaments de l’hexàgon de Vauban. Una minoria supremacista jacobina contra uns majoritaris girondins però dispersos i inconnexos.

Vaja, una formulació idèntica a la dels “reinos de Taifas” de què parlen els espanyols encara a dia d’avui. Però formulada 3/4 de segle després.

Que, acàs l’Abbé Grégoire no és un teòric lingüístic i aniquilador de la diversitat natural humana tant o més perillós que l’Antonio de Nebrija o Juan Diego?

https://ca.wikipedia.org/wiki/Henri_Gr%C3%A9goire

Avance que qui entrà al Capitoli fa una setmana són els mateixos “sans Culottes” francesos, els éssers més desgarriats de la seua tribu que van acabar unit-se amb els burgesos més poderosos i jacobins.

Els nostres “Catalunya en Comú o Esquerra Unida del País Valencià” l’esquerra més radical i desarrelada que acabarà sent integrada pel jacobinisme més ferotge. Comuns i Bancs de Sabadell, la Caixa, i Josep Bou, Tarradellas, Juan Roig, etc.

Ho desenvoluparé quan puga….ara haig de dissenyar per a demà sense falta….nanit

———————————————————————————————————————————————————————————————————————

Un dia i mig després, hi reprenc la resposta als comentaristes per a intentar arribar a explicar allò que volia:

Per a mi és fals que la llibertat només és possible quan hi ha “lgualtat”.

Quan vaig enumerar el 4t pilar de la Revolució Francesa, ja vaig donar la primera pista: tots naixem amb recursos diferents. I ja arranquem des de posicions de desigualtats evidents.
Ja sia per herències, propietats, etc. Servidor ve de molt avall: pràcticament de la merda de competir en una Univ Politècnica de VLC dominada per l’OPUS DEI més colonialista. Per a aprovar calia ésser de l’exigu 10 %, l’altre 90 % no hi aprovava. Ahí teníeu a Pepito competint amb els fills de totes les promotores de València, fent els projectes els arquitectes que tenien llurs “papàs” en nòmina.

I com la cosa era “fàcil” em vaig obligar a fer el màxim de faenes, exàmens, presentacions, etc en català, quan no hi havia cap llei de normalització lingüística a cap país català. Parle de 1980 fins a 1991.

Dues carreres politècniques arquitecte tècnic i arquitecte, sempre a contrapèl i treballant per a poder pagar-me-les perquè a casa meua no hi havia marge econòmic.

Torne al solc de la QÜESTIÓ: naixem desiguals en recursos però és que repetim la mateixa regla universal de que no hi ha res “igual” encara que siga de la pròpia espècie. En una figuera no hi ha dos pàmpols iguals. Ni en cap altra figuera tampoc.

La regla universal és ésser “desigual”, La “Igualtat” de la revolució francesa era que tots els francesos foren “iguals davant la llei”. Una idiotesa perquè com no tenim els mateixos sempre seren “desiguals” davant d’aquesta. I els “contactes” i “connexions” amb el poder també són desiguals entre els “ciutadans”.

Sóc pèrit judicial des de fa 22 anys, dels pocs que cada cas l’agafa i l’escoadrinya des de tots els angles per a emetre un dictamen; i n’he vist tota mena d’aberracions i sentències increïbles.

Una altra cosa és, que com a “desideràtum”, intentem des de la nostra visió “ètica i moral” particular reequilibrar aquestes condicions de desigualtat que n’esmenta Minguet.

I és ahí, on intervé la “llibertat individual” de cadascú.

Com a llibertari sempre he escrutat tots els poders als que estem condicionats cada ésser de la terra. No només els humans. Quines són les forces tel·luririques que ens condicionen
per a no desenvupar-nos al màxim.

Cercar aquelles lleis de l’univers que fan que cada ésser i cosa siga com és realment.

En anterior comentari vaig esmentar l’arquitecte Gaudí,….com a hereu de l’herència filogrega, però és que hi ha tribus africanes que segles abans arriben al mateix lloc que Gaudí sense éssers hereus del compendi cultural heretat dels grecs, hel·lenistes i romans.

https://blocs.mesvilaweb.cat/josep_blesa/peter-rich-larquitecte-mandelia-1/

Com hi han anat a “inspirar-se” d’altres arquitectes, com ara Maximilian Fuksas, Bernard Tchumi o pintors com Picasso, Miquel Barceló, etc.

I aquest mateix “internacionalisme” és el que ens fa esdevenir “universals” per a anar a la recerca de “lleis naturals” que no depenguen del substrat cultural de cada tribu o nació.

I això és el perquè posava en connexió diacrònica als “sans culottes” i els assaltants al Capitoli estatunidenc (els blancs més desgarriats hereus del May Flowers) o els manifestants de Jusapol rodejant el Congreso de diputados a Màdrix o baixant per la Via Laietana de fa 2 anys.

O els més desgraciats de l’estat español, per exemple conegut, votant els partits del règim colonial des de les colònies ocupades que amb el seu vot intenten no anar a pitjor, sense la menor anàlisi crítica on som. Fugir del foc per a caure a la brasa. Els extrems, no és que es toquen sinó que acaben anant-hi plegats.

 

Aquesta entrada s'ha publicat en INTERSECTIONS, Letters, el 23 de gener de 2021 per josep_blesa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.