Totxanes, totxos i maons

Ja fa temps que em vaig fixant com entre la jungla de personatges notoris de la política (diguem-ne) catalana que es perpetra a la seu del carrer Nicaragua destaca amb llum pròpia -rivalitzant amb els senyors Iceta i Zaragoza, que ja és rivalitzar- el senyor Joan Ferran, portaveu adjunt al Parlament del Grup Socialista i alta autoritat de la federació que té a Barcelona la variant dialectal catalana del PSOE, antigament coneguda com PSC.

Jo no hi entenc gaire d’aquestes coses però m’atreviria a assegurar que el senyor Ferran -al costat dels ja esmentats Iceta i Zaragoza i altres primeres espases com els Madí, Puig, Sirera, Vendrell, Herrera, “et alia”- són els principals responsables del fet que un ofici vell, digne i noble com és el de polític sigui considerat a casa nostra com una ocupació bastant agermanada amb la dels tafurs i els venedors de locions pel creixement del cabell.

Gent capaç de defensar amb entusiasme la bajanada més descomunal o l’arbitrarietat més esgarrifosa sense moure ni un sol múscul de la cara sempre que sigui per portar unes gotes d’aigua cap el seu molí partidista.No és pas un cas únic, ja ho he dit. Per desgràcia, d’aquesta llopada a casa nostra n’estem ben assortits tot i que el cas del senyor Ferran excel·leix i s’apropa a la contumàcia vocacional. Dit d’una altra manera: toca els collons perquè li va la marxa.

Perquè ens fem una idea del personatge diré que aquest senyor és, sense anar més lluny, el que va dir l’altre dia que d’acord, que a la “mani” del dissabte hi havíem anat 100.000 ciutadans… però que els altres 6.900.000 s’havien quedat a casa ben repapats.

També devem a la seva sagacitat i sentit de l’equilibri la crítica que va fer dies enrere durant la sessió de control del Parlament de Catalunya a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Una crítica en la que deia que TV3 era la televisió pública menys governamental del món.

I ahir mateix El Periódico -aquest graaan diari català- li dedicava entrevista de pàgina sencera (tot fa joc) en la que el nostre home declarava ben convençut que “cal arrencar de Catalunya Ràdio i TV3 la crosta nacionalista”.

Aquest senyor s’al·lucina sol, francament, perquè deu ser l’únic ciutadà d’aquest país que veu en els informatius de “la seva” -territori Francino, per entendre’ns- una colla de nacionalistes i convergents amagats sota una fulla de col i en fase de perpètua conspiració.

Segurament deu ser perquè, com tan agudament denuncia el senyor Ferran, la redacció de Sant Joan Despí està farcida d’antisocialistes de pedra picada que el seu partit està fent mans i mànigues aquests dies perquè el canvi en la cúpula de la CCRTV, preceptiu després de la promulgació de la nova Llei que la transforma en Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, s’endarrereixi uns quants mesos.

Res… un parell o tres. Just fins després de les eleccions al Parlament espanyol.

Goita tu, en Joan Ferran, si la sap llarga…