Deixaria perdre una mirada aquosa, a punt d’envidrar, per una boca ansiosa? Just aixecar-se del llit li envestí aquesta disquisició. Era diumenge, acabades de tocar les vuit del matí i la llum –neta- entrava al dormitori sense fer soroll. Cap pèrdua no comporta guanys i en canvi les victòries compensen totes les despeses. Borinant aquesta
Anit se celebrà la tercera edició del “MallorcaMón Festival” que tenia els xilens Quilapayún de mascaró de proa. I no deceberen, és clar: més de quaranta anys de ser-hi, de sentir allò que canten i de creure en la música, la paraula i la poesia com a eines de transformació, garanteixen l’èxit. Emperò anit, aquests
Anit, a les 21 hores i a l’Auditòrium de Palma, tindrà lloc la tercera edició del MallorcaMón Festival, una iniciativa de l’Obra Cultural Balear que pretén apropar les cultures presents a Mallorca amb la intenció d’animar els nouvinguts a adoptar el català com a llengua de relació. Enguany han convidat el mític conjunt xilè “Quilapayún”
Amb un dia de retard i gràcies al bloc mesvilawebaire de Biel Mesquida, m’assabent que dimecres dia 15 se celebrà el “Blog Action Day” que enguany tenia en la pobresa i la seva eradicació el motiu de la mobilització blocaire. M’ha sabut un greu de l’ànima fer tard a la cita perquè mantenc contacte amb
No solc cercar les pífies, errades i altres lapsus continguts a diaris, revistes i programes de televisió. Això no obstant, amb algun muntatge televisiu d’aquestes badades no puc reprimir les rialles, sorolloses a voltes. Tanmateix, empegueïdor de mena com som, em sol vèncer la vergonya aliena i tot d’una plany el protagonista de la planxa.
Dilluns passat es lliuraren els Premis Mallorca de novel·la, poesia i narrativa juvenil, i el Premi Teatre Principal de Texts Dramàtics. Per aquest ordre varen ser premiats el mestre Miquel de Palol, l’amic Bernat Nadal, Gemma Pasqual i Joan Carles Bellviure i Josep Maria Miró, que compartiren el Premi Teatre Principal. Els Premis Mallorca de
Ahir, dilluns dia 13 d’octubre, se celebrà la “Segona ruta cicloturística solidària Can Gazà”. Un centenar de ciclistes, desafiant el mal temps que restà efectius a la prova, comparegueren a Can Gazà per participar en un acte d’alt valor compromissari. Efectivament, aquesta ruta ciclista no competitiva però amb tots els ets i els uts federatius
Apoteosi del xiscle. Zenit de l’automatisme. Cervells enganxats al popís del dit gros de la mà menga que escriu sense aturall i amb coneixement, sobretot de causa: la dels derrotats, dels acervellats, dels acunetats. Per a ells no hi ha asil ni refugi. Ni antigens. Per a ells són fets els úters de la misèria,
Ahir vespre a la Casa museu de Can Biniatró de Campanet, coincidint dia per dia amb els cinquanta anys de la mort de Llorenç Riber, es va presentar el volum sisè dels Quaderns de Campanet: “Llorenç Riber. De l’escola de la natura a la ciutat dels llibres”. Els Quaderns són editats per la revista Campanet,
L’atzar és entremaliat de mena i quan es posa a jugar et fa tornar boiet. Just ahir, cap a les tres, em lliuraren per agència de transports el volum 13 de la col·lecció “Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans” (L’inici del nou mil·lenni, 1998-2007) i un volum suplementari sobre Cartografia Històrica. Dirigida per
Sobre les nou del vespre, plovia amb responsabilitat. O amb excessiva cautela? Així ho escrivia al seu bloc de notes des de l’habitació de l’hotel. Havia caminat més de sis hores per aquella ciutat que desconeixia amb un sol descans de tres quarts, a migdia, per menjar-se un sandvitx a la vora del riu, mirant
Ja som a casa. Cinc dies pel bearnès suís m’han alpinitzat les energies. Durant moltes estones he aconseguit ser radicalment primordial per poder rebre com calia tot d’estímuls nous que m’ha deixat ben esporgada la sensibilitat. No coneixia aquest raconet dels déus i n’he quedat enllepolit. Hi tornaré, encara que abans hauré de fer una
Com si fos un retir espiritual, callaré durant quatre dies. Hom, adesiara, necessita, fer mutis; fer-se el fonedís; trobar un forat de paret on fer-hi una cura de son; entrar en una cambra hiperbàrica per descomprimir tota mena de pressions. I entrada la tardor m’aprofiten molt més, aquests canvis d’aires i de rutines, que en
Ahir, a Can Alcover, espai de cultura, es va presentar el llibre “Joan Alcover i Maspons. El poeta humà, colpit per la dissort”, de Maria Antònia Perelló Femenia. Es tracta d’una fotobiografia del poeta, coeditada per l’Editorial Moll i l’Obra Cultural Balear, elaborada amb un valor afegit a l’intrínsecament divulgatiu: que serveixi de presentació d’aquest
Encara és ca na Raixona. Deu fer quaranta anys que morí, però la record com si fos ara: nas aguilenc, desdentada, amb una piga negra i lleugerament peluda en el pols dret. I mostatxuda, és clar. Els menuts que la voltàvem no sabíem quants anys tenia ni ens importava gens: per a nosaltres era com