marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

28 de juny de 2013
0 comentaris

VÈNCER LA PENA DE MORT

Sortint de fer la migdiada i davant d’un cafè bofegador, recuper una cançó que feia anys, molts anys! que no escoltava: “Marche de Sacco et Vanzetti”, la versió francesa que George Moustaki (no hauria pogut heretar jo el seu mirar?), va fer del “Here’s to you”, de Joan Baez sobre partitura d’Ennio Morricone. “Maintenant Nicolas et Bart, vous dormez au fond de nous cœurs. / Vous étiez tous seuls dans la mort mais par elle, vous vaincrez!”.
Morricone havia fet la banda sonora de la pel·lícula “Sacco e Vanzetti”, dirigida el 1971 per l’italià Giuliano Montaldo, i sobre una balada d’aquest treball magnífic la cantant nord-americana hi incorporà una mena d’himne breu però intens.

     Ferdinando Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti eren dos immigrants italians i anarquistes instal·lats a Massachusetts, que varen ser jutjats i sentenciats a mort per un presumpte robatori a mà armada i l’assassinat de dues persones el 1920. En el judici, farcit d’errades i d’actituds poc equànimes del jutge i del fiscal, no es presentaren proves fefaents de la seva culpabilitat i, no obstant, varen ser condemnats. L’ajusticiament es produí set anys després del judici, el 23 d’agost de 1927.

En el seu moment, el judici a Sacco i a Vanzetti va tenir una forta resposta ciudadana i la seva controvèrsia traspassà fronteres. Malgrat la mobilització contra un judici poc clar, no s’aconseguí aturar la seva execució, que desencadenà onades de rebuig arreu dels cinc continents.

Ara Nicolas i Bart, dormiu al fons dels nostres cors. / Estàveu tots sols en la mort però per ella, vencereu!”.

Acabat el cafè i amb els efectes bonifacis d’haver-me retrobat amb creacions i creadors que mai no deixen de fornir-me del més necessari per no perdre carnadura humana, llegesc als diaris digitals que a Huntsville, al sud de Dallas, a l’estat nord-americà de Texas, acaben d’executar Kimberly McCarthy, una dona de 52 anys, negra, que el 1997, sent drogodependent, assassinà una veïna seva. Davant morts decretades d’aquesta manera, hom dubta de la victòria de Sacco i Vanzetti.

Som dels que pensen que la justícia perd el corbam i el nom condemnant a mort qui sigui i pel que sigui. Quan ho fa, canibalitza la llei i divinitza l’estri que mata. Qui és ella, qui som tots, per segar vides en comptes de la restitució d’un mal? Que se’n treu, d’una execució? El gust suprem de la revenja togada.

I tanmateix, seguirem cantant: “Here’s to you, Nicola and Bart / Rest forever here in our hearts / The last and final moment is yours / That agony is your triumph”.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.