marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
13 de febrer de 2013
0 comentaris
DE LES VÍCTIMES DELS DESNONAMENTS A LA CAMAURA
S’ha comentat prou, i se segueix comentant, la mort del matrimoni de Cas Català, a Calvià, causada per l’anunci de l’execució imminent –dimarts vinent, dia 19- d’una ordre judicial de desnonament. I quan més pujava de to la ràbia, sabem que a Alacant, fa unes hores, un home de cinquanta-cinc anys també s’ha suïcidat instants abans que la comissió judicial li lliuràs l’ordre de desnonament. Ahir, en el Congrés dels Diputats, el Partit Popular canvià de parer en qüestió d’hores: si al matí tenia clar que no votaria a favor de la presa en consideració de la ILP de la dació en pagament, instants abans del debat, tombà el coll i hi votà a favor.
Probablement, la mort del matrimoni calvianer, d’una banda, (són molts, excessius i altament ofensius els morts sobre la taula de la civilitat causats per aquesta ignomínia) i la pressió exercida als afores del Congrés, hi tingué molt a veure en aquest canvi d’actitud.
Així i tot, és tant el cinisme, l’extremisme dretà i l’alienament acumulats en el govern mesetari, que em fa l’efecte que passaran bé el ribot a la proposta perquè el text que s’aprovi finalment no s’assembli gens al que acaba d’entrar i que té el suport d’un milió i mig de ciutadans. El menyspreu del president del Congrés, Jesús Posada, dirigit als revoltosos membres de la Plataforma contra els desnonaments que assistien al debat com a públic, “procedan a su expulsión, coño”, és prou indicatiu de per on tirarà tant el govern com el partit que governa majoritàriament i imperial.
I tanta basarda, tant d’oi, tant terrorisme econòmic, deixen en un tercer, quart o cinquè lloc d’interès la renúncia al bisbat de Roma del Papa Ratzinger. Acte de suprema humilitat i responsabilitat, diuen els seus acòlits més distingits i considerats. Cert, però també propi d’un savi murri que, davant les dificultats de regir el Vaticà, passa la patata calenta als seus cardenals. Se’n parlarà, evidentment, perquè és la cortina de fum perfecta per escondir vergonyes, abusos i dictats.
Hom es demana si el successor de Benet XVI també vestirà sabates vermelles (al·lusió a la sang vessada pel crucificat) d’Adriano Stefanelli i no de Prada, com bramava la llegenda urbana més maliciosa; si seguirà recordant-nos el Renaixement, reflectit, entre d’altres vestimentes, en la camaura que Ratzinger ha usat sempre que ha sentit la fredor a les orelles.
Així i tot, és tant el cinisme, l’extremisme dretà i l’alienament acumulats en el govern mesetari, que em fa l’efecte que passaran bé el ribot a la proposta perquè el text que s’aprovi finalment no s’assembli gens al que acaba d’entrar i que té el suport d’un milió i mig de ciutadans. El menyspreu del president del Congrés, Jesús Posada, dirigit als revoltosos membres de la Plataforma contra els desnonaments que assistien al debat com a públic, “procedan a su expulsión, coño”, és prou indicatiu de per on tirarà tant el govern com el partit que governa majoritàriament i imperial.
I tanta basarda, tant d’oi, tant terrorisme econòmic, deixen en un tercer, quart o cinquè lloc d’interès la renúncia al bisbat de Roma del Papa Ratzinger. Acte de suprema humilitat i responsabilitat, diuen els seus acòlits més distingits i considerats. Cert, però també propi d’un savi murri que, davant les dificultats de regir el Vaticà, passa la patata calenta als seus cardenals. Se’n parlarà, evidentment, perquè és la cortina de fum perfecta per escondir vergonyes, abusos i dictats.
Hom es demana si el successor de Benet XVI també vestirà sabates vermelles (al·lusió a la sang vessada pel crucificat) d’Adriano Stefanelli i no de Prada, com bramava la llegenda urbana més maliciosa; si seguirà recordant-nos el Renaixement, reflectit, entre d’altres vestimentes, en la camaura que Ratzinger ha usat sempre que ha sentit la fredor a les orelles.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!