marginàlies

Diu la Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure, (entitat, per cert, que el 2013 va rebre el Premi 31 de Desembre Francesc de B. Moll, concedit per l’Obra Cultural Balear) sobre el “Black Friday”: “Als Estats Units es coneix com Divendres Negre (en anglès Black Friday) el dia que inaugura la temporada de compres nadalenques amb significatives rebaixes en moltes botigues detallistes i grans magatzems. És un dia després del Dia d’Acció de Gràcies, el qual se celebra el quart dijous del mes de novembre”.

Val a dir que no el puc sofrir, a aquest caire fosc importat i encastat a un divendres del novembre, dia simpàtic de la setmana i que més desitjos concita en cloure els dies feiners. De fet, el consumisme desaforat, i ja em perdonareu la tautologia, em treu de polleguera, entre d’altres raons perquè m’obliga a anar contra corrent; a renegar-me a seguir dictats o modes que no em diuen res ni res de mi no volen que no siguin els cèntims que tant costa de guanyar.

No fa tant, que sent a parlar d’aquest divendres negre estatunidenc i sembla que si enguany no el celebro i compro el que sigui rebaixat com sigui, em convertiré en quelcom semblant a un desarrelat o, encara pitjor, en un inadaptat; estat que, tanmateix, no em desagrada perquè l’acomodació amb la norma m’incomoda d’allò més.
I ara veig que algunes multinacionals comencen aquestes famoses rebaixes negres en divendres, avui mateix, dilluns, i seguiran tota la setmana. De bojos. I alerta que el Dia d’Acció de Gràcies ben aviat serà festa de precepte a tot el món. Pobres indiots…