Sovint pensa que té els pensaments ridículs, incapaços de fer seure en terra res amb el pes imprescindible per no ser joguina en mans de l’aire. I dedueix que aquesta ingravidesa d’idees és culpa de la por. Por de no sentir el que cal a cada instant; que el sentir en vetlla no tengui la
La seva mirada en dubte ja no empara, ja no t’hi pots perdre per seguir els peixos. I sense aquesta mar, trescar és martiri. Estranya, cerca el mocador i confia que, en trobar-lo, l’envairà la llum, una fiblada de claror sense boira que retornarà a la pell la memòria necessària per refredar les llàgrimes i
En el descans de quatre hores seguides de lectura, s’assabenta que a la seva vila hi ha caigut una calabruixada, amb pedres de la mida de nous, i una ventada que ha girat en un instant una mala fi de teules. No ha durat molt, el vendaval amb calabruix, però els estralls, segons li diuen,
Per arribar al bessó has de trencar la clovella. No ho pensava com si fos un principi oriental ni el tema de cap mossèn renegant del darrer concili. Va ser la conseqüència espontània a la demanda del nét que volia que li encetàs una ametlla de l’estesa esplendorosa que su-allà eixugava. Era ben conscient que
El meu preceptor major, si fos el president del Govern o la presidenta Armengol, o qui sigui que ho ha de decidir, no obriria les escoles el mes que ve. I ho diu ple de coneixement. Cap dels que han de prendre la decisió no li ho ha demanat, i això que és la part
Proclama que el seu tros de terra tacat de garrovers vells i alguns ullastres té tanta set i és tan escarransida que no pot acollir soterraments i encara menys de persones. I tanmateix mai no es cansa de tapar el rocam i les terrasses amb terra manllevada que pentina la primera ventada i esbandeix les
Tenim ben a la vista els fonaments de la nostra feblesa i alguns encara es pensen que són troballes d’altres eres, de quan el pa i la sal determinaven l’avenir. No ens n’adonam, però de cada vegada som més zoo i com més va, més n’hi ha que s’embabaien amb les feres del veí sorrut.
Observat de prop, en Manoel no fa la sensació que fugi de res perquè tampoc no deixa gens clar cap on vol anar. De la mateixa manera, t’adones que no nota la seva extrema feblesa, la seva corprenedora fragilitat. Els resultats de la darrera serologia indiquen que està curat de les infeccions que li han
El món armat dels militars és l’oli que s’imposa a la meva aigua. De sempre, diria que d’abans i tot de ser engendrat. Els vaig servir obligatòriament, als militars i a les seves excentricitats, i a partir d’aquells mesos plens d’espines i maltracte quan la joventut despuntava, la irritació tirant a fòbia augmentà i encara
La lluna és plena, però no de llum. Intempestivament el gall fa un crit d’auxili: surten les rates per engrandir el seu mite per espantar flautistes per omplir la lluna.
De Patti Smith n’havia escoltat alguna cançó que no havia quedat, en sabia detalls que no ajudaven gens a fer-ne cap retrat precís i els darrers temps vaig saber, també, que recalava adesiara per distints indrets costaners del Principat. Això i res feien un tot sense gens de pes fins que vaig topar-me amb «L’any
Des que només sent el crit de l’agombol percaça una terra fecunda per qui no és avar, unes mans aviciadores sense suor ni espores, una mirada esbandida escapada del camí de l’enyor, el sexe que empara l’espera i empaita l’espasme, la lletrada necessària per assaciar temor i recels i un joc de petjades de qui
Temps propicis per a les malediccions: la pandèmia de la COVID-19 no s’esvaeix ni deixa de devorar víctimes, i el rei emèrit, pressumpte lladregot, se’n fot dels seus súbdits i de les lleis que ell mateix signà, sols per posar dos exemples entre la caterva insostenible que ens tortura fins a ofegar-nos. I això no
Diu: m’agraden els paraigües grossos, negres, i caminar sota la pluja d’illa, i hauria de dir: els camps ja fa molt de temps que són basses mortes d’indiferència. Diu: també m’agraden els misteris i posar paraules als somnis, i hauria de dir: la solitud no té ullals de llop ni la pell amb cerres de
Els vuit gols del Bayern al Barça en els quarts de finals de la Lliga de Campions li havien fet molt més mal del que demostrava l’endemà de la derrota davant qui fos. Li costava un esforç enorme imprimir cert caràcter a la seva expressió per dissimular l’horrorosa nit que havia passat, entrant a la