La seva mirada en dubte ja no empara,
ja no t’hi pots perdre per seguir els peixos.
I sense aquesta mar, trescar és martiri.
Estranya, cerca el mocador i confia
que, en trobar-lo, l’envairà la llum,
una fiblada de claror sense boira
que retornarà a la pell la memòria
necessària per refredar les llàgrimes
i perquè els ulls recuperin la llegenda.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!