marginàlies

Diu:
m’agraden els paraigües grossos,
negres, i caminar sota la pluja d’illa,
i hauria de dir:
els camps ja fa molt de temps
que són basses mortes d’indiferència.

Diu:
també m’agraden els misteris
i posar paraules als somnis,
i hauria de dir:
la solitud no té ullals de llop
ni la pell amb cerres de rata.

Diu:
també m’agrada caminar lent
per no fer-ho debades,
i hauria de dir:
la brutor de peus és ferotge,
com les ungles brutes de sang.