Absitrer
1 a 10 d’abril
Una abraçada quasi maternal,
un clau sincer, furtiu i pecador,
una palla parella plena,
l’encaixada que sempre es desitjà;
una carícia, desconeguda finor,
un massatge inexpert i genial,
una llenca de temps d’inèdita tebior,
una llera tendra de passió fluvial,
una llesca de cel d’infinita dolçor.
Davant meu, neutra, la immensitat
d’un vertigen de records,
d’una incrèdula increïble escalfor,
perquè un -ni mai- esperat benestar,
que ni es va atrevir en la imaginació,
era a punt de ser, fer-se veritat.