La generació de ma mare, les dones que van nàixer i viure bona cosa d’anys a l’horta o al secà, que havien de fer feines a la casa i al camp, que pouaven l’aigua per a beure i cuinar cada dia, que anaven a comprar a la plaça, que preparaven l’olla i l’arròs, que escorxaven
Al darrer Hivern climàtic, després de 6 anys seguits amb sequera estricta, la pluviometria, al meu observatori d’aficionat, situat al terme de Bétera (Camp de Túria), s’ha girat com un calcetí i ha assolit el valor màxim obtingut en els darrers 20 anys, és a dir, des que vinc recollint dades. Aquesta aigua que ha
Aquesta vegada he triat un refrany negatiu per qualificar aquest segon mes del 2017, el qual ha passat a la meua història personal com un mes per a oblidar, sobretot per qüestions de salut i treball, però també per raons meteorològiques: “Febreret el curt, pitjor que el turc” (on es fa una comparança entre el
Els qui ja som grans i ens acostem a l’edat de la jubilació ens preocupa fer encara bona cosa d’anys amb bona salut física i mental. Després de pencar durant més de quatre dècades, considerem de justícia que puguem gaudir d’una llarga vida, tot i saber que la vida multicel·lular a la que nosaltres pertanyem
L’epigenètica ens ensenya com llegir el manual d’instruccions de la vida, el genoma. Podem dir també que és com la “pedra de Rosetta” que ens ajuda a desvelar aquest llenguatge bàsic per a construir i mantenir organismes vius. La lectura del avenços en aquesta branca de la biologia ens fa copsar l’apassionant moment que ara
En un apunt anterior escollia uns fragments de la revista Mètode de la tardor del 2016 on Antonio Marquina ens deia que la ciència no ens farà viure millor, sinó que ens explicarà per què haurem de viure pitjor. En aquests d’ara, amb una ben fonamentada i honesta visió ètica, Jorge Riechmann ens demostra, entre
Extraordinària ha estat la pluja d’aquests darrers mesos i encara més la d’aquest Gener. A Novembre li llevava importància al 66 % d’excedent d’aigua, en contrapesar-lo amb les tres setmanes de sequera que precediren l’episodi plujós i amb el dèficit anual del 35 % que aleshores encara arrossegàvem. A Desembre, l’escepticisme esdevenia joia pel superàvit
Gènere literari: NOVEL·LA HISTÒRICA. Títol: “LES DARRERES PARAULES”. Autora: CARME RIERA (Palma de Mallorca, 1948) és catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona, és una de les autores més estimades per la crítica i els lectors catalans. Es va donar a conèixer el 1975 amb “Te deix, amor, la mar com a penyora”. Entre les
Gènere literari: ASSAIG D’AUTOAJUDA. Títol: “CURS DE FEMINISME PER MICROONES”. Autora: NATZA FARRÉ, que diuen que és pessimista d’origen i persistent d’adopció. Va néixer dona i creu que morirà dona. Viu a Barcelona. Treballa als mitjans de comunicació i és autònoma en el sentit fiscal del terme. Quan no escriu, fa fotografies o dorm. No
Gènere literari: ASSAIG BIOGRÀFIC. Títol: “EL CAS VINADER”. Autor: XAVIER MONTANYÀ (Barcelona, 1961) és un periodista i escriptor català, autor de reportatges i llibres d’investigació i director de diversos documentals televisats. Es va llicenciar en Ciències de la Informació. Inicialment va treballar en premsa escrita (Diari de Barcelona i El Temps), a la ràdio i
En aquesta societat de l’espectacle i la competitivitat extrema, quan algú parla o escriu, mai no saps ben bé si és sincer o tan sols defensa els seus interessos econòmics, que molts colps són els dels amos de l’empresa que el paga. Cal fer un treball de recerca i atenció en aquest sentit abans de
Gènere literari: NOVEL·LA. Títol: “EL TEMPS DE LES CIRERES”. Autora: MONTSERRAT ROIG (Barcelona, 1946-1991) va dedicar-se al periodisme d’investigació i a la narrativa. Es va donar a conèixer el 1970 amb “Molta roba i poc sabó”, un recull de contes, i el 1989 en va publicar un altre, “El cant de la joventut”. El 1972
Avui volia compartir amb vosaltres alguns fragments escollits de la revista Mètode d’aquesta tardor passada, que m’han emocionat especialment, perquè traspuen humanitat, sinceritat i saviesa; són retalls d’articles o d’entrevistes interessants per se, però d’on sobresurten aquestes frases inspirades que tot seguit us mostraré, en acabat de presentar-vos la publicació on han estat trobades. Gènere
La dita que he triat per encapçalar l’apunt és més aviat un desig que una realitat. M’agradaria que el ritu anual del canvi de xifra del calendari gregorià siga la gota que faça vessar el got de la nostra decisió de canvi, l’esperó que ens facilite les coses, a nivell individual i social, perquè esdevinga
Desembre passat ha estat un mes excepcionalment plujós a bona part de les comarques valencianes i llavors no és estrany que a prou observatoris haja assolit el màxim de pluja replegada en un mes de Desembre en molts anys; com així ha estat al meu, almenys des del 1998, any en què vaig començar a