“Una de freda” en Maig i “una de calenta” en Juny. Aquell amb pluja normal i aquest amb una sequera prou evident. Bé, no és pas que a Maig la pluja fou per festejar-la, si tenim en compte que tota la pluja caigué en menys d’una setmana; però en aquest mes, ni això.
Malgrat la sequera i la forta calor que s’afermava dia rere dia, començant des de la segona setmana, abans del popular dia 10 (“Fins el quaranta de Maig, no et lleves ni un drap”), hem de reconèixer que Juny és la porta d’entrada de l’Estiu meteorològic i, per a molts, és sinònim de vacances i festa nocturna, de poca roba i mandra, de canícula i marinades diürnes a la costa i al prelitoral… (“Al Juny comença l’Estiu: tot riu i tot viu”).
També, puntualment, a les 22:34 hores UTC del dia 20 (00:30 h del dia 21), arribava els solstici d’Estiu i, pràcticament alhora, les temperatures començaven a pujar fins assolir els següents dies valors completament estiuencs. La durada del dia, les hores de llum solar, que aconseguien el seu màxim al voltant d’aquesta efemèride astronòmica, molt a poc a poc començaven a minvar (“Del Juny enllà, el dia es comença a escurçar”), sense amainar la calor.
El foc és ben present al Juny, a les fogueres que es fan la nit de st. Joan arreu del nostres Països de llengua i cultura comunes. D’origen pagà, hom creu que prové de cultes ancestrals al déu sol, que ara en el solstici llueix el seu màxim esplendor. L’església catòlica el va voler segrestar com passa al Nadal; però no ho va aconseguir (fins i tot ho va arribar a prohibir durant el franquisme). La màgia del foc, del bany a mitjanit, atrau força gent a les platges, com la de la Malva-rosa de València; on jo vaig participar en una de les fogueres durant un parell d’anys, quan vivia al cap i casal (“Pel Juny, molt sol i molta son”).
Però també, ai las!, aquest Juny ens arribaven altres focs no controlats ni desitjats, els dels incendis forestals, provocats alguns, per negligència uns altres, que a partir de dijous, 16, destruïren prop de 30.000 ha (xifra provisional) del poc bosc que encara resta al nostre petit País. Els termes més afectats foren: Bolbait (Canal de Navarrés), Carcaixent (Ribera Alta), Terrateig (Vall d’Albaida) i Benifairó de les Valls (Camp de Morvedre). El fort Garbí que bufava des d’un parell de dies abans es conjuminava amb la forta sequera de la massa forestal i les males intencions d’alguns piròmans o egoistes sense escrúpols. Malauradament, en aquests llocs cremats, no es va poder acomplir la dita: “Qui de la muntanya es vol enamorar, per st. Joan ha d’anar.”
Feta la introducció, anem a per feina, a analitzar breument com s’ha desenvolupat la meteorologia del finat mes de Juny del 2016 a la Conarda de Bétera (Camp de Túria). I ho faré mitjançant un resum de les dades recollides al meu observatori i de les meues anotacions diàries:
1) Resum sumari de les dades subministrades per la meua estació automàtica (per si no voleu aprofundir-hi massa):
– Temperatura mitjana = 22,5º C, 1,0º C per damunt de la mitjana de la sèrie normal (1971-2000 a l’aeroport de Manises corregida per la diferència d’altura) per a un mes de Juny.
– Pluja = 2 mm, un 90 % inferior a la que marca la mitjana de la sèrie normal.
– Vent: Intensitat mitjana = 3,8 km/ h, 1 km/ h inferior a la mitjana de 8 anys de dades recollides al meu observatori en Juny. Direcció dominant de l’Est (ESE, en concret), que es la més habitual els mesos d’Estiu al lloc on visc.
2) Apunts del meu diari meteorològic (per saber com ha anat l’evolució de l’oratge):
Setmana 22 (5 dies): Continuació de l’estabilitat relativa de finals de Maig, amb temperatures primaverals i vent en règim de marinades, que va evolucionar cap a una lleugera inestabilitat el cap de setmana, en generar-se una petita Baixa sobre la nostra península i acostar-se cap a nosaltres, sense conseqüències notables pel que fa a precipitacions, tret d’algunes tempestes per l’interior muntanyenc i més al Nord de la meua comarca. Dijous, 2, es va registrar la temperatura mínima mensual, 13,2º C. Dissabte pel matí (cap a les 9 hores) ens arribava una tempesta típica d’Estiu, amb més aparell elèctric que no pluja, i una altra a l’hora de dinar (cap a les 14 hores), les quals, tot en gros, em van permetre replegar uns esquifits 2 mm, que llavors no sabia que serien la màxima pluja diària del mes i el total de pluja replegada!
Setmana 23: Començava el temps de ple Estiu en envair-nos una massa d’aire més càlida procedent del Nord d’Àfrica. Les temperatures eren prou altes a 500 hPa. Fou una onada de calor que no va portar grans calorades, atès que el vent en cap moment no va girar a la component Oest. Es confirmava l’entrada d’aire del desert del Sàhara, en observar-se calitges successives; la més evident, divendres dia 10. També la nit de divendres a dissabte la mínima fou tropical (no baixà dels 21º C) per influència del cel ennuvolat. Situació d’estabilitat i alta humitat, sobretot de nit. Matins amb boirina i calitja, que es dissipava (la primera) en moure la marinada. L’Alta de les Açores se situava al seu lloc habitual. Dissabte refrescà una mica.
Setmana 24: Continuava el temps de ple Estiu. De diumenge a dilluns i d’aquest a dimarts les mínimes tampoc no baixaren de 21º C. La màxima de dilluns, 13, fou de 34,5º C, marca mensual, per un retard en bufar la marinada. Però dimarts a migdia començava una bona refrescada: a les comarques centrals i Nord del País s’observava una entrada de Nord que, en acabant, girava a l’Est; vent impulsat per la petita baixa que se situava a la mar, enfront nostre (ací voldria destacar que la predicció de màximes feta per AEMet fou desencertada; perquè quedà clarament per sota dels 31º C pronosticats). Dimecres, 15, la pressió baixava i movia vent de component Oest, que, cap a les 14 hores UTC i poc abans que el baròmetre marcàs als 999 hPa (mínima pressió d’aquell dia, que s’assolí cap a les 16 hores UTC), donava una ratxa de WSW de fins a 43,5 km/ h, que fou la màxima del mes. Dijous, seguia el Garbí/ Llebeig, però més fluix i les temperatures no pujaren tant. Aquest segon dia de temps aponentat ens deixava la mala notícia del començament d’un període d’incendis molt amenaçadors, perquè no es podien controlar. Des de divendres la situació canviava a Llevant i el vent de mar portava el refredament de les temperatures màximes. Dissabte ens fregava una vall en altura, però sense conseqüències de pluja a les comarques més al Sud de Castelló. El cap de setmana les notícies del incendis captaven més atenció dels meteoaficionats que l’oratge i en això del foc la col·laboració informativa de la nostra associació AVaMet fou molt ben valorada i agraïda.
Setmana 25: Dilluns, 20, dia del solstici d’Estiu a les 22:34 hores UTC, començava també un oratge cada vegada més estiuenc, amb pressions i temperatures altes, suavitzades per les típiques marinades que bufaven des de mig matí. Conforme avançava la setmana, sobre la península Ibèrica anava formant-se durant el dia la típica Baixa, no massa profunda, per la calor, que a la vesprada donava tempestes a zones de muntanya. Feia goig veure-les créixer ací i allà al satèl·lit EuMetSat o al radar meteorològic; però sense poder “tastar-les” a la meua comarca. Diumenge, 26, matí xafogós i mig ennuvolat, senyal de la inestabilitat que assenyalava la predicció de l’AEMet (70 % de probabilitat de precipitació); però que finalment va quedar en no res.
Setmana 26 (4 dies): Temps típic d’Estiu, on les nostres comarques restaven dins del radi d’acció de l’Anticicló centrat a les Açores, vent en règim de marinades (Llevant fort a migdia i Ponent fluix de nit) i calor en superfície i en altura. La inestabilitat es produïa per acció d’alguna Baixa tèrmica d’evolució diürna a l’altiplà castellà, que descarregava a la vesprada i a prop de les serralades interiors, sense arribar a la meua comarca prelitoral. L’única novetat fou la tornada de la calitja a partir de dimarts, per la pols en suspensió que arribava des del Nord d’Àfrica i restava ancorada a prop de terra per la situació anticiclònica. I les nits tropicals (mínimes per sobre dels 20º C) que acomiadaven el mes, junt amb quatre gotes de fang mal comptades.
3) Un quadre resum de les dades (per veure-ho d’una ullada i fer-se’n una idea clara):
4) Les gràfiques de l’evolució temporal d’algunes de les variables meteorològiques (una captura de pantalla del programa que recull les dades, “Weatherlink”, retolada per a una millor comprensió):
A passar bon Estiu! Als joves, que teniu la força per “menjar-vos el món”, us desitge gaudi a manta; però amb mesura. Als més majors, una calor moderada i sobretot bona salut!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!