Els temps canvien i l’església catòlica segle a segle sap que, si no s’adapta, perd fidels. Normalitzar totes les tendències afectives, no ha estat (ni està sent-ho) gens ni mica fàcil però, passa a passa, manifest a manifest, manifestació rere manifestació, dins la societat laica o clerical fan que segons quins dogmes, catòlics i no
Joan Brossa “el saltamartí” FAMILIA Va morir el 29 d’octubre, un any després del naixement d’en Pau, dos anys abans del d’en Pere, quatre anys després de l’Exposició Universal i dotze anys abans de la primera guerra europea. (fotografia adquirida en un mercat del vell)
Per acontentar a tothom, hi ha un munt de versions de com utilitzar els talismans de la sort. Una d’elles deia que, la ferradura que penjava amb l’obertura cap amunt, captava les forces i bons auguris divins que, en omplir el forat, s’espargien per la casa afavorint les persones que l’habitaven, per tant, aquest era
El silenci a l’albufera acostuma a ser captivador i no goses trencar-lo amb converses llargues, si s’escau, només frases curtes i a cau d’orella per tal d’escoltar, de tant en tant, les tendres piulades d’aus organitzant-se amb les seves cries cercant l’aliment o, també pel sonor aleteig d’unes ales batent-se a l’aire en acció de
Potser per vanitat, tens el costum de penjar al “f” una fotografia diària de les que t’entretens a fer. D’algunes, després penses que pots dir alguna cosa i són les que em van empènyer, ja fa un any i escac, a obrir aquest bloc a VilaWeb prou visitat al principi, però de baixada d’ençà de la
Als magatzems de vell topes amb tota mena d’objectes. L’avi, l’àvia, la veïna vella o el veí vell que viuen sols, majoritàriament, quan el cos els hi diu prou, o van al geriàtric o moren i, això fa que allò de la casa menyspreat pels hereus però que encara tingui utilitat per algú, vagi a
Li diuen cap de fibló o mànega i, a no ser que s’endinsi en la terra, no sol fer desgràcies. El de la foto va tenir una durada de 20 minuts d’ençà que algú em va avisar que’l podia veure si anava a un mirador proper de casa. L’endemà, aquesta altra mena de cap de
Maria Aurèlia Capmany “Cartes impertinents” D’una assassina a una dona de bé. «Potser no llegiràs aquesta carta si començo advertint-te que he comès un assassinat. Et preguntaràs, potser, per què jo, una assassina, tinc el desvergonyiment de tutejar-te com si forméssim part del mateix medi, de la mateixa família, de la mateixa estructura moral. Comprenc
La casa abandonada té el runam del sostre, malmès aposta per foragitar okupes, fent barreja amb les també esquarterades rajoles del sòl, deixant, això sí, un celobert comunitari malgrat que, en aquest cas, no beneficiï a ningú.
Professionals i aficionats de la càmera, són atrets per les espectaculars sortides de sol ajudant molt les nits caloroses d’estiu o de tardor que acumulen humitat en l’atmosfera, la qual cosa fa que les matinades fresques facin de bàlsam per retratar minuciosament, segon a segon, l’astre dins el rogent horitzó reverberat també a les tranquil·les
De la creu, podem parlar que a Menorca ja han iniciat les obres de construcció de les projectades i costoses (20 milions d’euros pel cap baix) megarotondes programades; aquestes, criticades i qüestionades des de la seva projecció, per gent experta i entesa que mai han vist, fora d’un interès lucratiu, la necessitat social o de
Avui la cara i, ni tan sols la resposta del parcial Tribunal Constitucional, suspenent la convocatòria de la consulta del 9-N m’amargarà l’apunt, precisament per això, pel seu sectarisme cap al pensament únic del PPSOE. A ses illes, la tardor ens allibera del feixuc estiu i dels visitants que omplen platges a vessar en la
Enhorabona!, el president Mas (no sé si assessorat o no, i si ho està, ho està molt bé) està fent per la llibertat i democràcia de Catalunya una tasca titànica amb ritmes exactes i amb la discreta però imprescindible solemnitat que el moment històric requereix. Aquesta última, la solemnitat, per dues qüestions: Una, junt amb
(1)els dissabtes, la imatge serà fotogràfica o dels retalls d’un calaix del temps, però el text, serà robat. Per les circumstàncies del moment, el d’avui a corre-cuita, és aquest: Joan Brossa “el saltamartí” escolteu aquest silenci
Són els del Km.0. Qui coneix Menorca sap que poden comptar-se per desenes els estrets camins rurals de paret seca que conformen la xarxa de comunicació entre els llocs del municipi de cada poble o dels indrets dignes de freqüentar per una raó o altre. Acostumen a ser camins angosts i de pronunciats revolts on