1er. Ningú ho pot negar, així doncs fent cas dels assenyats s’ha de valorar positivament la lliçó d’un govern, en aquest cas el del Regne Unit, autoritzant el dret de decidir als habitants d’Escòcia permetent-los d’expressar-se a les urnes. 2on. Alliçonador el missatge del govern perdedor elevant l’autoestima sense perdre el nord independentista valorant positivament
Poques vegades d’un carret de 36 exposicions aconseguies que totes les fotos sortissin visibles i més o menys bé, i en aquesta ocasió vaig tenir la sort de cara inclús en el darrer clixé que va sortir mig velat donant-li, potser, aquell valor afegit al mèrit de voler sempre aprofitar el carret fins a l’última
Uns volen en bandades orientant canvis de direcció sempre units, són coloms i, una mica per lliure, també hi ha alguna tórtora i tots plegats, acostumen a fer una parada damunt del cablejat elèctric que passa sobre el magatzem d’un majorista i fabricant de pinsos que, de tant en tant, rep grans sacs contenidors de
Dormir fent bivac a la platja és d’obligada experiència de joventut, però el que no s’entén gaire és la utilització de llençols, clar que, tot depèn dels sentimentals hàbits esclavatges de cadascú. Si Linus van Pelt, el millor amic de Charlie Brown, no pot prescindir de la seva estimada i rebregada flassada, no és gens
Quan un sòl d’emblemàtiques llambordes és deixat de la mà de Déu pels responsables de l’ajuntament que correspongui, aquestes es deterioren i mouen i fa de molt mal transitar sobretot a peu o amb cadires de rodes o cotxets de criatura. Així doncs, amb l’excusa de l’esperada millora, com sempre, els savis pensants del consistori,
De juny a setembre Ciutadella les obre i Maó tanca les celebracions patronals de cada un dels pobles de l’illa on la presència del característic jaleo és la principal atracció. Ara, es pot dir que comença el llarg compàs d’espera fins al dia assenyalat al santoral del calendari per lloar novament patrons i patrones del
Duies l’estelada al damunt perquè volies fer la foto de l’apunt al bloc de “l’endemà” i t’endinses a la platja per fer un bany i trobes quatre pilons d’arena construïts per la canalla la calorosa tarda d’ahir i, obsessionada amb l’emocionant jornada de l’onze de setembre d’enguany on una colossal V humana teixida per famílies
Abans que quasi tots els clubs o gimnasos de Barcelona practiquessin les arts marcials, aquí al poblat, seguint quatre capítols de sèrie televisiva del tema, ja en tenien prou per agafar autodidàctiques perfectes posicions d’atac i defensa, uns depurats estils que gairebé amb prou feines aconseguien la majoria dels “paiets” acostumats a jeure al sofà
L’èxit de la convocatòria no deixa indiferent a ningú. La pedagogia democràtica que escampa la ciutadania de Catalunya, ja és digna de figurar entre els llibres de text del futur país i de tenir-la en compte en els de qualsevol de l’Europa democràtica i la resta del món. Qui ho hem anat seguint pels diferents
La crisi, de la maneta dels fracassos de parella, tal vegada augmentin i accelerin la mobilitat de les persones; de sobte veus algun nou rostre formant part del veïnat i amb prou feines arribes a fer coneixença i, de vegades, evitant-te la mirada, ni tan sols reps cap gest de salutació amb la qual cosa
Entre secretes (policia de paisà) de l’estat, afiliats o simpatitzants de partits d’esquerra unionistes de rel i molts més d’altres de clara convicció independentista, la diada de l’11 de setembre del 1976 va omplir el centre de Sant Boi. Ara, en la distància, quan se saben tantes coses, pel cap et passa preguntar-te ¿quant de
L’ordit del temps (Montserrat Abelló) Jo Era com una ombra. Polia esperances contra l’ordit del temps, les dents serrades. Les mans, que semblaven tan útils, ara són sarments per al foc. I no pot culpar ningú! En última instància, cadascú és el seu propi botxí. Sols té importància allò que
Deu ser èmul del protagonista del film “La finestra indiscreta”, d’Alfred Hitchcock, però qui observa per les ulleres de llarga visió que surten a la imatge, no té, donada l’alçada del trípode que permanentment les sostenen, cap cama escaiolada i, per les persones que podem malpensar què cony deu voler observar, al davant del boinder no
Segons com es miri les gavines a casa nostra i per una gran part de la població, no tenen ja la simpatia que van assolir arran del famós llibre “Jonathan Livingston Seagull” de Richard Bach, traduït pels enyorats Miquel Martí i Pol i Emili Teixidor, o de la bella cançó “La Gavina” de Marina Rossell
Feliços i orgullosos de la feina ben feta que feien, que acceptessin ser retratats va ser un preuat regal que em van fer. Tant de bo algun dia, qualssevol d’ells puguin reconèixer en alguna exposició que faci l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona (lloc on estan dipositats els negatius) dedicada al món del barraquisme dels anys 60,