tempus fugit

de tot i de res

9 d'octubre de 2014
0 comentaris

l’aleteig

El silenci a l’albufera acostuma a ser captivador i no goses trencar-lo amb converses llargues, si s’escau, només frases curtes i a cau d’orella per tal d’escoltar, de tant en tant, les tendres piulades d’aus organitzant-se amb les seves cries  cercant l’aliment o, també pel sonor aleteig d’unes ales batent-se a l’aire en acció de neteja corporal.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.