tempus fugit
de tot i de res
13 d'octubre de 2014
1 comentari
vindicació celestial
Els temps canvien i l’església catòlica segle a segle sap que, si no s’adapta, perd fidels.
Normalitzar totes les tendències afectives, no ha estat (ni està sent-ho) gens ni mica fàcil però, passa a passa, manifest a manifest, manifestació rere manifestació, dins la societat laica o clerical fan que segons quins dogmes, catòlics i no catòlics, vagin a parar al calaix dels despropòsits, aquell que si l’examinessin laics, s’avergonyirien i si fossin creients, els faria enrojolar el rostre o perdre la fe i, com que sembla que el Papa de torn fa picades d’ullet a què els fidels catòlics, d’una punyetera vegada, normalitzin que quan lesbianes homosexuals i heterosexuals, mostrant-se tal qual són resen junts, no passa absolutament res, pot ser que per donar-li empenta, el dia de pluja i sol en què va ser enregistrada la foto, l’arc de Sant Martí va voler solidaritzar-se amb els moviments ciutadans que el tenen com a símbol i va projectar els seus vistosos colors segurament traspassant el sostre de la nau de l’església de santa Maria de Maó fins a fer-los arribar al terra del sagrat temple.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És molt trist -i patètic- que hom tingui de canviar d’opinió per ser acceptat pels demés.
Això, trasl·ladat a l’Església catòlica romana, no m’estranya. Coneguen la seva història, d’una edat aproximada de 1500 anys, no es res d’estranyar: des d’un bon principi va admetre doctrines del paganisme imperant a l’Imperi romà, per més tard renegar (o canviar) d’algunes coses que són ben clares a la Bíblia. Dita Església, al contrari que altres Esglésies cristianes (malanomenades “protestants”), té com a fonament principal la Tradició [humana], i aquí -tenint cura dels interessos de poder- és on entra tot i més, sense tenir en compte si dites idees tenen base biblica o no: l’acceptació de l’evolucionisme, la fi del celibat dels sacerdots, l’acceptació del matrimoni homosexual, l’acceptació de l’avortament més enllà del “sanitari”, el madridatge entre poders “mundans” (econòmics i polítics) i “celestials” ([falsa] religió), etc., etc.
Els feligressos catòlics romans que siguin cristians (que també n’hi han) farien bé en examinar si aquesta pràxi és compatible amb el fet de ser cristià. I si la doctrina de la “seva” Església (papat, canvi dels Manaments, etc.) s’ha apartat de la Paraula.
“Tot s’hi val”, amb l’excusa de no perdre clientela (i poder)? L’autonomenat “papa” Francesc, com a bó jesuïta, sab nedar i guardar la roba, i ademés té dins la butxaca a la majòria dels formadors d’opinió i als polítics de totes tendèncias (polítiques i sexuals, tot sigui dit de passada). De maregar la perdiu, també. L’Església romana farà els canvis -doctrinals, litúrgics i de tota mena- que cregui convenient per no perdre pistonada i feligresia. El què mai farà serà retornar a l’Evangeli.
No sé la raó del perquè els col·lectius homosexuals han pres l’arc de sant Martí com a “marca”. En qualsevol cas, la Bíblia, al llibre de Gènesi 9:12-17, ens diu que l’arc que Déu posa als núvols “és el signe de l’aliança que estableixo [Jehová] amb totes les criatures que hi ha a la terra”.
Atentament