La carta blanca i l’as de la màniga del la especulació, la noticia ahir al diari: “Salud renuncia a dar un uso al Verge del Toro y se lo devuelve a Madrid” Serà força interessant (almenys pels que malaltissament pensem i malpensem sempre), veure com acaba l’afer de l’emblemàtic edifici de l’antic hospital públic de
Darrere els hermètics finestrals del vell casalot, deu d’haver-hi amplies estances immerses en la foscor i, qui sap si alguna ànima de les que les havia posseït plenes de llum no segueix habitant-les entretenint-se recitant poesies, entre altres, el vell bell poema, “Les Finestres”de Kavafis En aquestes cambres obscures on passo dies que pesen, camino
El rítmic batec dels rems endinsant-se en l’aigua, el so que acompanya al barquer. La puntual obertura de porticons al dia, el so que fa companyia als matiners solitaris transeünts del passeig de la miranda. Per a tothom, de tant en tant, el xiscle d’una gavina trenca el silenci dins l’espai.
Ahir, un cercle de la dignitat ciutadana, va presenciar la sessió d’un ple del Consell Insular de Menorca. Ahir, el President i el Conseller de Mobilitat del majoritari votat partit que té a les seves mans comandar el present i futur de s’illa, van contraatacar els arguments ben exposats dels partits que, d’alguna manera, feien
Del carregat llimoner cau el fruit madur que es floreix acceleradament sobre la terra humida. Al rebost apareix un oblidat paquet de pa d’espelta florit també pel descuit i, per la ràdio, algú discuteix amb la Copulo la validesa o no de la Constitució espanyola (1) aprovada l’any 78. De tot això, abans de llençar-ho
Miquel Martí i Pol – SUITE DE PARLAVÀ (algú que espera) Aquest potser és el port, i la cadència també podria ser la de les barques que salpen i es dispersen, solitàries, fendint l’espai a ritme lent d’onada. Algú, de terra estant, dibuixa signes i assaja una remota singladura, navegant de secà, que no pot
La imatge pertany a una antiga petita construcció ben visible des de la carretera general de Maó a Ciutadella. Tothom pot pintar, només faltaria!, allò que vulgui en la paret exterior d’una caseta d’hortal o de vorera de la mar o de ca seva sempre que sigui del seu ús o propietat. Els grafitis fa
No fa pas gaire estona que la buguenvíl·lia devia fer goig enlairant-se al pati exterior de l’entrada a la casa situada als sempre propers afores del poble de Fornells. Encara que la calorosa tardor no ens ho faci notar al cos, l’estiu ja ha passat i el final del cicle vital de plantes silvestres o
El moix estava ben tranquil, les preses per treure la càmera de l’estoig i fer-li la foto abans no fugis -cosa que va passar un instant després- van fer la resta. Savis com són els felins, de ben segur que no li amoïnaria gens la meva mala traça en veure’s retratat amb la imatge borrosa,
Un cop donat avís a l’ajuntament, el camió que recull mobles i objectes voluminosos deixats al carrer, se’ls endurà per descarregar-los en el lloc on se suposa faran reciclatge de materials; tal vegada però, alguna peça de fusta noble esquivi la trituradora i passi a ser restaurada acabant feliçment exposada en alguna botiga o mercat
(1) A Maó, el dissabte dia 8, en un acte contra la independència a Catalunya (hi ha qui o barreja tot) anunciat amb dies d’antelació en l’únic diari editat a l’illa, va tenir la resposta lògica dins la cada vegada més demòcrata ciutadania de l’illa. Decebuts `potser, pel que s’intueix en la imatge, la concentració
Visió des de Menorca del 9N a Barcelona (gràcies belen) 8’30 del matí del 9N a Catalunya. Escola Sant Josep Oriol del c/ Villarroel. Encara falta mitja hora per obrir les urnes. Qui vol, també té el dret de denunciar l’abús d’autoritat de l’estat espanyol “DENUNCIA CIUTADANA DAVANT LES NACIONS UNIDES, EL PARLAMENT EUROPEU, LA
CANÇÓ FUTURA (Joan Salvat Papasseit) Guerra la guerra, fem- nos soldats: serà la terra pels catalans. Gent de Castella deixeu- nos pas! Feu- vos enrera la host vilana. La mar és nostra! la branca ufana quan l’estol passa. La malvestat s’és feta eixorca si som triomfants; serà la terra pels catalans. Duem estrella i penó
Per un imperatiu legal a les normes de la generalitat, les persones nascudes a Catalunya però residents (fora d’ella) a l’estat espanyol no podem exercir el dret a votar. Tot i que comprenc la lògica de tal decisió, personalment sap greu que no s’hagi trobat una mena d’annex lícit per poder fer-ho, si més no,
Cada de matí surt i està a l’aguait. Els ocells petits són la seva preferència, una estoneta aquí i un altre allí, va fent el recorregut de vegades escampant la boira i d’altres cercant el matinal tardorenc sol revitalitzador. El moix, si fa no fa, és com totes les persones que ens el creuem, de