Captivats sens dubte per la bellesa del port de Maó, els tripulants del CREOULA, vaixell escola de la marina portuguesa, entren de matinada a l’emblemàtic port de la mediterrània, com també ho han anat fent la darrera setmana d’agost, els components de la competició d’alta gama nàutica “XI Copa del Rey Panerai”, així doncs, a
Segur que l’animal, tractat amb cura per les tendres mans dels encara nens, es refaria prest de les lesions que acostuma a fer l’aparell de tir atansat al cos per tirar del carro i així, dia a dia, l’activitat de cooperació familiar per subsistir, devia transcórrer dins d’aquesta mena d’espai quadra, improvisat a la intempèrie
Als aeroports estacions de trens o d’autobusos, veure gent arrossegant les modernes maletes de rodes no sorprèn a ningú però quan això passa a l’espai d’una platja, l’acció de veure algú tirant de les seves pertinences, deixant feixugament el rastre d’unes rodes que es neguen a giravoltar damunt la sorra, et fa enyorar la imatge
A camp obert, el canvi de textures segons l’època de l’any té indrets espectaculars ajudant molt el minimalisme del paisatge, i així, com luxosos aparadors de moda, et senyalen l’estació de l’any que estàs vivint, només és qüestió d’agafar un punt de referència dins el paisatge que tingui la sort de veure’s protegit de canvis
La dona pensarosa seu al suport de pedra que fa de pedestal de l’enorme hèlix ja en desús i que durant anys sacsejava aigües de mars i oceans impulsant el gran buc al qual estava unida. El que pensa la dona és difícil de saber, però qui no ens diu que l’acció de pensar i
Sota l’atenta mirada dels majors, la canalla anava salpicant el moviment de ressaca de suaus onades damunt la platja, per sort, en aparèixer l’artista, el control de tanta vitalitat s’esvaeix doncs, els admiradors que atrau el rodegen amb expectació xalant alhora grans i petits. Per un cantó, els infants segueixen en directe el modelat del
No caldria afegir-hi res, les parets de marès i l’arcaic teulat de sostre encalcinats generosament, ja formarien un bell racó si fem cas d’alguns experts en art i decoració que diuen que, el minimalisme, és el millor referent, però si els testos que hi ha són del grat de qui habita la caseta vora el
Al final del llarg carrer, adolescents que feia poc avien deixat de ser nens, s’encarregaven de rentar, d’eugues i cavalls, la suor acumulada per tirar del carro -probablement a trenc d’alba- transportant el que calia per obtenir ingressos per la supervivència familiar. D’antic, l’animal de tir sempre ha estat la valuosa eina de treball que
Segur que el dia abans de l’11 de setembre d’enguany, les aigües remogudes i enterbolides pels trasbalsats i contraris a les ànsies independentistes de tanta gernació catalana, aquesta, amb la seva existència gens virtual sinó real, aconseguirà calmar-les i clarificar-les destriant el nítid gra de la possible confusa palla i així, el dia assenyalat, l’enorme
Per l’agost, el transit pels grans o petits ports mediterranis de l’estat és constant i a voltes també frenètic. Tots es vanten del creixent moviment de mercaderies però sobretot del turístic; les TV locals acostumen a obrir o tancar els TN, lloant l’activitat que consolida el sector dels serveis (o terciari) com a potent motor
Jubilats aturats o de baixa laboral, tant hi fa, la qüestió és esbargir-se. Hi ha qui o fa plegat de mans i hi ha que o fa amb el costum de traginar sempre un estri o eina amb elles. Ells, jubilats aturats o de baixa i fora de casa; a casa, elles, jubilades, aturades o
Hi ha qui corre fins a esgotar-se, hi ha qui s’asseu també fins a fer-ho. Hi ha qui pensa com fer per no pensar, hi ha qui, no pensant en allò que el fa pensar, ja en té prou…, i així infinitat de bajanades que et passen pel cap i que no saps com fer
És el característic i sempre popular personatge que volta per qualsevol ciutat rallant sol i en veu alta. És el quixot o la monyos també del segle XXI que ens recorda el feble mur que separa (i que tanta por fa traspassar-lo) de tenir l’aparença d’una suposada “normalitat” a la de, sense embuts, la d’una
Qui tenia una bicicleta tenia un tresor i no era gens fàcil circular pels carrers de Barcelona amb una, més aviat, pels anys 60 i 70, era una temeritat doncs amb prou feines ciclomotors i motos podien transitar en mig d’alguns cotxes i taxistes que no suportaven conviure amb els vehicles de dues rodes dins
Pels anys 80 del segle XX, la garlanda de l’acudit de Nando al diari AVUI, era impensable que pogués dur altres banderoles però…, amb permís de Nando, pels anys 10 del segle XXI, el motiu d’aquesta festívola tira del nàufrag del barri de Gràcia, gairebé és impensable pugui ser diferent al de la imatge trucada.