Devia ser el confortable habitatge ple de vida d’una família benestant, els temps canvien, el nucli familiar es dispersa i qui sap si, a canvi del terreny que ocupa el casalot situat en una zona alta de la ciutat de Maó, els descendents i hereus ja han fet nous assentaments familiars en urbanitzacions o pisos
Hem arribat a un punt on el poble ras i pla només pot contemplar ambdós fenòmens aixecant celles obrint ben bé els ulls llegint la premsa o, parant la mà per fer ressonància a l’orella escoltant la radio o, les dues accions alhora, veient la pantalla del televisor i tot, amb cara d’incredulitat. Aquí a
Pere Calders – “INVASIÓ SUBTIL” A l’Hostal Punta Marina, de Tossa, vaig conèixer un japonès desconcertant, que no s’assemblava en cap aspecte a la idea que jo tenia formada d’aquesta mena d’orientals. A l’hora de sopar, va asseure’s a la meva taula, després de demanar-me permís sense gaire cerimònia. Em va cridar l’atenció el fet
De nom Dositeo i nascut a Galícia, fa poc més de 40 anys que va venir a l’illa comercialitzant aparells de ràdio i màquines d’escriure i de cosir. Ara té un valuós arsenal de tot plegat afegint-hi vells televisors en blanc i negre que diu té desats al soterrani, i grans coneixements per assessorar de
El molí restaurat només per a fer bonic i el veler disposat a fer una sortida d’esbarjo i, si res més et fa ballar el cap, podem dir que són visions idíl·liques que ajuden a fer-nos oblidar les injustícies que planen pel damunt dels habitants del planeta i somiar (persones que tenim a prop imatges
De vegades, des de l’exterior d’una finestra oberta per la calor o per estar de neteja, veus penjat a la paret del menjador o saleta d’estar, un d’aquests virolats quadres a l’oli amb animal silvestre pintat damunt del fons d’allò que s’entén deu de ser també el seu entorn salvatge. Per rumors saps que algunes
La temporada i l’agonia d’allargar-la ja ha tocat fons. Encara amb roba d’estiu al damunt, el mobiliari dels àpats a l’aire lliure en terrasses vora les aigües de la cala, s’emmagatzema dins del local, però si l’interior és l’espai reduït d’una cova excavada al començament del segle passat per aixoplugar utensilis de pesca, no queda
El brocanter esposa per terra la cosa antiga i en desús que algú se l’ha llevat del damunt conscient que el temps passa i la crisi s’aguditza i, qui ho sap?, si desfent-se de velles sentimentals andròmines, no soluciona per un dia, dos o tres, la precària economia que ens envolta. Per la seva banda,
Ezequiel Vigués “DIDÒ” (Sobre la seva vida atzarosa i el seu èxit ja a l’edat madura, Didó va comentar: «La meva vida ha estat un fracàs; només he triomfat, un cop vell, en tornar a la infantesa” POLITXINEL•LA (1937) Amics meus, Politxinel•la us dona la benvinguda / amb sa dolça canticela / –a tota gent menuda,
Calar les xarxes dins la mar tal vegada no és gaire difícil però requereix un mínim de coneixement; adobar-les i estendre-les al sòl del port perquè s’eixuguin, sembla també fàcil, però veient el resultat harmònic que mostra la foto, efectivament es pot afirmar que la pesca és tot un art.
Noticia a VilaWeb: El TC suspèn temporalment el decret llei de pobresa energètica. A qui li costa encara que vulguem fotre el camp?, dia a dia, el govern de l’estat augmenta el descontentament. Als “separatistes” sentimentals se’ns estan ajuntant els de per raons econòmiques. Tant de bo el país a construir pugui ser el referent
Dins d’un atrotinat calaix de fusta, hi ha: un oliós setrill amb restes d’oli assecat al cul, una cassoleta de fang mig esberlada de 20 cm de diàmetre, trossos de roba de draps de cuina i tres groguenques antigues fotografies de l’interior del taller d’un mestre d’aixa. La història és fàcil d’imaginar: Dins d’una vella
Guillotina i impressora que en un temps funcionaven sorollosament espargint tota mena d’impresos i manuscrits, és a dir, cultura. Ara, amb sort, un cop restaurades de fongs i òxid, formaran part d’algun museu de la ciutat o decoració en qualque lloc públic i en silenci, ens parlaran del gloriós passat industrial. També pot ser que
A la foto, polit i curiós resultat de la feina del tractor que, en temporada alta, de bon matí deixa neta i llisa l’arena de la platja fent desaparèixer tot residu orgànic o no, amb col·laboració de les gavines que fan la feina tot l’any. Prest, una allau de banyistes tindrà l’oportunitat de gaudir de
Montserrat Abelló –“ Paraules no dites” Tot sembla ben senzill. Quatre parets fan una casa. Un home i una dona, un fill. Una taula, quatre cadires, i un llit per a dormir, néixer, morir. Tot sembla tan senzill, si fos així?