Connexions des de #Badalona

UBUNTU “Una nena va prendre llavors la paraula i va dir: com podríem estar feliços com a cap de nosaltres, si la resta no ho estigués.” Jo sóc en tu. Aquesta és la idea força principal d’Ubuntu, l’assaig de Raül Romeva que va guanyar el Premi Irla 2020 i que ara a publicat Angle Editorial amb un pròleg d’Oriol Junqueras.

És molt interessant com el llibre de Raül Romeva posa en relació el marc de la fragilitat individual i comunitària amb el de la responsabilitat en un context de consciència global. Cal recordar la via Romeva: “el compromís amb la república Catalana és des de sempre un compromís global”. És un text que (més…)

100 dies de la presó de l’Oriol Junqueras. Repesco la carta que li vaig fer arribar a principi de novembre passat i que avui encara em sembla pertinent. Com ha dit avui el president del Parlament Roger Torrent: “no serem lliures fins que sigueu lliures”.

Estimadíssim Oriol, aquesta foto mostra un fragment d’un grafit pintat fa anys en una de les parets de l’autopista C31 al seu pas per Badalona. Dues finestres pintades sobre el ciment: provocació i invitació, a la vegada.

La dura i tossuda bellesa de la Catalunya metropolitana, que sempre ha estat al cor del teu missatge polític. 

L’autopista és un mur, a la meva ciutat… En aquest mur trobarem resumides decepcions i oportunitats perdudes. Però en el mur hi ha finestres i roba estesa, i fins i tot testos i flors. En el mur, l’oportunitat. Gràcies x tot, amic!

#freeJunqueras #LlibertatPresosPolítics

La majoria independentista a Catalunya ha sobreviscut a les trampes de l’estat, al joc brut, a la mobilització total de la societat i a una participació rècord; “fins i tot, s’ha pogut sobreposar als seus propis errors, dubtes, esquerdes i contradiccions”. El politòleg Jordi Muñoz reflexiona avui al Diari ARA (📝 accediu a l’article) sobre l’independentisme i apunta a “notícies no tan bones que plantegen, cruament, els reptes pendents”, per bé que és cert que en termes absoluts s’ha produït un petit avenç de 112.832 vots que confirma una tendència lenta però segura de creixement de la base.

Segons l’article:

• en percentatge de vot, l’independentisme és pràcticament allà on era: al voltant del 47%. Tres punts per sota del 50%. La gran mobilització no ha aconseguit acabar amb la majoria independentista, però sí que n’ha neutralitzat el creixement. Això ja no és, per tant, tan bona notícia.
• l’independentisme necessita encara una acumulació més gran de capital democràtic. Superar el 50% potser no serà suficient, però segurament sí que és necessari.
• no sembla que puguem esperar, a curt termini, grans transvasaments de vot entre blocs: les posicions sobre la independència estan força cristal·litzades. Si hi hagués canvis significatius en la correlació de forces vindrien, en tot cas, per la desmobilització d’algun sector. I, més a llarg termini, per l’efecte de la (més…)

“També us dic que d’aquí en sortiré amb el puny alçat i la mà estesa a tothom, amb voluntat de cosir, de teixir complicitats.” Aquesta cita de l’Oriol Junqueras (📝 llegiu l’article original) explica pq és tan ‘perillós’ a ulls d’un estat articulat sobre la imposició. Fa unes hores hem conegut l’impresentable auto del Suprem que ha decidit mantenir-lo a la presó. Estem amb tu, Oriol, estem amb vosaltres Quim i Jordis.

A continuació alguns articles que amplien i reflexionen sobre la vergonyosa decisió judicial/política. El manteniment de la presó per Junqueras, Quim Forn, en Jordi Cuixart i en Jordi Sànchez és un escàndol democràtic i no cal ser independentista per dir-ho: un magistrat emèrit del Tribunal Suprem ho té clar (📝 entrevista)  i en Pérez Royo, constitucionalista de prestigi, també (📝 article). En Joan Queralt també s’hi ha referit en aquest interessant article.

Per cert, a Badalona, cada dilluns la plaça de la Vila es queda petita per recordar i reivindicar els presos polítics. Podeu accedir a un 📷 recull d’imatges de les concentracions.