El títol podria semblar exagerat per a alguns. Tanmateix, qualsevol que hagi estat en contacte amb un ampli espectre de docents de procedència, edat, nivells o sensibilitats diferents, coincidirà que el curs que hem deixat enrere és de mal record. El nivell de tensió generat per aquest Departament, que ha entrat com un buldòzer en
Com a historiador, he de confessar que l’escepticisme se’m va instal·lar des del minut zero d’aquesta mena de catàstrofe global va esclatar davant dels nostres nassos durant el primer confinament. Els historiadors tenim un petit i no massa preat avantatge: sabem que la gestió davant amenaces desconegudes com la que tenim davant nostre sol ser
Corria un raonable, encara que injustificat optimisme, cap a finals de la primavera. Els responsables polítics, a partir de la seva política comunicativa tractaven de transmetre el concepte de “treva d’estiu.” Al llarg de les setmanes anteriors, malgrat l’obvi desconeixement d’un virus molt malparit, s’havien anat cisellant alguns tòpics que han demostrat ser mentida: “al
Crec que va ser el 1816, el mateix que Mary Shelley va redactar Frankenstein o el Prometeu modern, el que va esdevenir-se com “l’any sense estiu”. Fou l’any en què, a l’altra punta del món va esclatar el Karakatoa, i el núvol de fum, pols i gasos va tapar l’atmosfera creant una microera glacial, que,