Ni les xarxes socials ni l’acceleració de la política ens ajuden a aprofundir sobre els reptes que tenim com a ciutat. En aquest article exposo sintèticament –entre la nota personal i la reflexió política– alguns dels debats que resten amagats, malgrat la seva crítica importància, en l’agenda de futur de Badalona. Amb l’ànim d’ajudar a un debat necessari, però massa sovint ajornat, aquí van aquests apunts:
Desprogramar sòl. Al voltant de la redacció del nou planejament urbanístic amb la qual treballa en aquests moments l’Àrea Metropolitana i que ha de substituir l’actual i obsolet de 1976, sorgeix l’oportunitat inexcusable de revisar les qualificacions urbanístiques a la ciutat. És a dir, on permetem fer nous pisos? En quines condicions? Com assegurem els equipaments i les zones verdes necessàries? Al voltant d’això caldrà una reflexió sobre la desprogramació de sòl (tema delicat), perquè segurament la densitat de
la ciutat i la precarietat de recursos equipamentals no admeten continuar creixent sense més amb el model actual de tan poc retorn social. Però la cosa no hauria de quedar-se en construir menys, i punt. Sinó en com podem construir millor. És a dir, allà on calgui realment, amb més flexibilitat i amb orientació a les necessitats socials del municipi i als compromisos contra la crisi climàtica (cal més i millor infraestructura verda i més autosuficiència). El nou planejament també haurà de blindar i actualitzar les zones d’activitat econòmica del municipi. Malgrat la seva injusta mala premsa, Badalona compta amb polígons industrials amb molt valor afegit i que cal reinventar per a la seva protecció.
Operació Habitatge. Incorporar en el sòl d’equipaments l’opció d’habitatge tutelat, revisar les normes urbanístiques per flexibilitzar la conversió de plantes baixes o de comerços en habitatge i donar espai a altres modalitats de vivenda… Assegurar un pla ambiciós per modernitzar el parc immobiliari per fer-lo més eficient i segur! El de l’habitatge és un tema de fons que continuarà guanyant importància, malgrat que caldrà que el marc legal hi acompanyi, perquè d’altra manera les competències municipals no donen per a més. A Badalona l’infrahabitatge és ben present encara i, en aquest sentit, no es tractarà només de fer nous habitatges, sinó que aquests hauran d’estar emmarcats en una política de regeneració urbana. El repte esdevé encara més difícil, però també més engrescador.
La C31: enderroc o reforma? Sembla que la proposta de pla urbanístic que tramita el departament de Territori va per la via de l’enderroc de la infraestructura, una aposta d’elevat cost econòmic que, de passada, tindrà també un cost enorme quant a consum de sòl públic. Les plusvàlues necessàries implicaran un augment del sostre residencial en una ciutat ja molt densa i infradotada d’equipaments. És possible un enfocament menys radical però més sostenible pel que fa al model de ciutat. L’equip d’urbanisme de l’Àrea Metropolitana va presentar l’any 2017 una proposta per reconvertir l’autopista en un element estructurador de ciutat amb operacions més quirúrgiques. Lligar un enfocament i l’altre, amb ambició i realisme, vet aquí un debat que hauríem d’estar tenint.
El metro a Can Ruti, un somni impossible? El debat al voltant dels reptes de mobilitat a Badalona s’ha d’actualitzar i reivindicar també en les ‘batalles assolibles’. Enfortir i fer més eficient l’aposta pel bus, apostar pels recorreguts a peu i la xarxa pedalable… Tot plegat conforma un espai de treball que a Badalona tot just hem començat a recórrer i que té molt marge de millora. L’extensió de l’L1 i el Tram és irrenunciable, però l’arribada del metro a Can Ruti serà difícilment una realitat i cal començar a plantejar ja alternatives ja madures i d’una aplicació més immediata. El mentrestant és clau: ens hi juguem tant la competitivitat econòmica com la salut!
Front marítim vulnerable. Algunes de les grans operacions immobiliàries en curs les tenim precisament al front marítim, un dels espais més vulnerables a l’impacte de la crisi climàtica. La factura d’inversió pública en aquest àmbit en risc serà cada vegada més important, alhora que el manteniment de la platja (gran capital ciutadà, però també econòmic) requereix un enfocament més proactiu i preventiu en la línia de consolidar les platges i renaturalitzar-les, desenvolupant el pla de Clavegueram. Inversions milionàries que haurien de començar a programar-se i ja anem tard.
Vall de Betlem, ens hi posem? La serralada de Marina, amb el front marítim, és un dels grans capitals de ciutat i, tanmateix, hi ha vulnerabilitats importants a les valls de Badalona. Cal una operació pública potent per endreçar la Vall de Betlem i assegurar-ne la propietat pública amb l’impuls del pla director a Sant Jeroni i treballant per la cessió de les zones amb més valor de protecció. Caldrà arribar a acords amb la propietat i a ningú se li escapa que aquest ha de ser un tema de grans consensos. Caldrà revisar també operacions urbanístiques, per sort en standby, però que es podrien desgelar ben aviat.
Planificació i governança metropolitana. Tot plegat caldrà posar-ho damunt la taula treballant en tres plans superposats: 1) la participació i la transparència en la discussió política i social que caldrà tenir; 2) la concreció rigorosa, informada i ben planificada i 3) el reconeixement de la interrelació de Badalona amb el seu entorn, en una governança metropolitana que ha de madurar i ser més ambiciosa i en la qual Badalona pot i ha de tenir el paper protagonista que es mereix.
Hem de construir més? Cal soterrar l'autopista? Arribarà mai el metro a Can Ruti? Tenim la costa en risc? Què cal per protegir millor la serralada?
👇 Al @liniaxarxa avui reflexions personals sobre els debats incòmodes de l'#urbanisme a #Badalona. https://t.co/1KkRyXp4J8 pic.twitter.com/MObbh8a11O
— Oriol Lladó (@oriolllado) November 12, 2020