Emigdi Subirats i Sebastià - Lletres ebrenques - Pàgina 7

poesia

Dreço la vida entre el do ebri de les mans (50)

26 de febrer de 2013

1Vam ser el fruit d’una creixença tendraen un poble dels d’abans,quan les cartes construïen amistats.El mestral bufava a estones llargues,l’olor del mar arribava a entusiasmar,mentre un riu de calius escalfadorsvestia les ànimes d’il·lusiói reforçava la constància pel treball.Més tard brotaven roselles roges,oblidaven els freds vespres de l’hivern,revivien els camps verds.La nostàlgia canta sempre poesia de la

Dreço la vida entre el do ebri de les mans (49)

25 de febrer de 2013

Poble de plana, vall de la muntanyaporta del riu amb més cabal,potser no sents la veu de les ones del mar?La crida que engendra la vida natural?No creus en grandeses ni pedres preciosescamines pas a pas, tot pensant.No avances gairemi no és el moment. Fas silencis llargs,no acabes de voler expressarclarament, les ansietatsdels teus fills

Dreço la vida entre el do ebri de les mans (48)

24 de febrer de 2013

JOIA D’ESTIMAR 1 Amor ple de vida, plena vida enamorada,passió que brilla com un estel en l’horitzó,de nit s’enfonsa dins d’un plàcid somnid’eixa il·lusió brollen belles cançons.La nit passada vaig composar un poemael vaig recitar amb la claror de nit…cantí a l’amor i a la més tendra besadaque eixí del cor i a mi em

Dreço la vida entre el do ebri de les mans (47)

23 de febrer de 2013

Som en temps de l’internetde tecnologies puntes i raócalculada que apartamolts dels sentiments.Som gent de la xarxa reina, que soluciona enigmesi aporta nous emblemesa un futur de tècniquestriomfadores,amb qualitats humanes.Navego pe aquest nou mard’informació,un oceà d’idees i catàlegsde tècniques llunyanesi parlo amb tot el món. És l’aire del marque arrossega somnisi aporta veritats.És l’esguard dels

Dreço la vida entre el do ebri de les mans (46)

22 de febrer de 2013

Vents de memòriaapropen records de nitsenamorades. Una lluna plenade carn escalfaels més humans desigsabans de la claror de l’alba. Onades de sali aires de rosa,la flor de la taronja!Sento reviure l’aire,respiro nobles perfumsde plantes verges.encara hi ha un món puren el meu poble. Versos que escampen noves líriques,és la música d’un poemarebel amb la injustíciamentre

Dreço la vida entre el do ebri de les mans (45)

21 de febrer de 2013

Obert a la vida La nit dels horitzons de lluna claraguien el mariner, obren els portsdels amors, les llums de vives ciutats.La diversió comença.Un port antic, unes draçanes ocupadesi una nit il·luminadaque reviu il·lusions passades. Sento els sabors de la nit,les pors embriagades, la foscorsense lluna i el càntic del grill en primavera.Sento el calor

Dreço la vida entre el do ebri de les mans (44)

20 de febrer de 2013

Obrar Sovint reconec les banderesmundials, endevino el seu origentinc cura plena de la simbologiarespecto al màxim el seu significat. Quan penso en cada terra,en la història marcada,en els pobles indefensosi el molt que han sofert,admeto que no ha estat correcteels quefers dels humans. A cristians i comunistesque creien en canviar-ho tot,els ha fallat la filosofiase’ls

Dreço la vida entre el do ebri de les mans (43)

19 de febrer de 2013

Il·lusions vanes Més d’un s’ha quedat pensatiu,disposat a intercedir,a gratar amb les unglesles restes del pensamenti fer un forat en la ment. Un vaixell s’ha endut una llumen l’horitzo,que ens anuncia la fi de l’estiu.L’agost s’ha allunyat tambéi ens deixa imatgesdels jocs al mari de dones amb cossos esvelts,en la memòriaque el tems s’endú. Pocs

Dreço la vida entre el do ebri de les mans (42)

18 de febrer de 2013

Ets Just En el moment en què penses en el futuret seus tranquil– buit de pensaments –somnies que has estatdiferenti no acceptes la realitatel que serà ara és inert.Els núvols al cel cobreixenel moment actual.Prens un camí insegur,imprevisible i llarg.Deixes de pensar, buides la ment– novament –no importen els malsni les idees vençudesque eren tan

Dreço la vida entre el do ebri de les mans (40)

16 de febrer de 2013

IUnes mans molt tendres que escriuren versos,uns cors ben savis qeu reciten poesia,una vida ben humil que exalta el dur treball,el seu destí una lluita ben constantun ritme lent de bellesa clara.Aquestes mans, aquesta consciènciauns estudis dels sentiments ara i aquí– les flames i l’aigua- enllaçadesles hores del matí i la passió de nit. Aquesta

Dreço la vida entre el do ebri de les mans (39)

15 de febrer de 2013

HeroisAmb la directa embranzida dels heroismarquen les nodrides esperancesunes forces internes enlairadesen el mitjorn dels nostres dies silenciosos;un exèrcit de plomes narradoresamb diverses accions valentes captivants. No hi ha parany que acompanyiels límits que embracen les justíciesen el crepuscle dels capvespres hivernals.Sonaren els himnes més grandiososen les terres de grandeses recordadesamb la lírica d’instruments ben

Dreço la vida entre el do ebri de les mans (38)

14 de febrer de 2013

Aquest és un poema que vaig dedicar ara fa dos anys al meu xiquet Guillem, quan jugava amb els prebenjamins de la UE Remolins-Bítem durant un partit en què va marcar un gol contra els líders de la competició, la UE Jesús i Maria. Han passat ja dos anys i la seua passió pel futbol

Dreço la vida entre el do ebri de les mans (37)

13 de febrer de 2013

Poema d’existència I Només ens cal un instant… un sol,per rememorar imatges de la retina. S’enlaira el vol d’una gavinalliure en el seu destí, … amb l’infinital seu abast, amb esperit aliè tostemps… a tot un món que avançamassa de pressa, i mai s’atura…davant del rellotge dels temps. Neix eixe home que enarborainquietuds nostrades, incipients anhels.I és llavors quan la música ressona arreu .Labora el pagès

Dreço la vida entre el do ebri de les mans (36)

12 de febrer de 2013

Ben sovint em surten càntics a la terra i tons bucòlics. què hi farem?Terra verda, cel blau En veure blau el cel, els rojos núvols ens il·lumineni indiquen que s’apropa el vent de tots els mals.És un jorn de blaus i altres colors,el blanc de gavina, el verd de garrofer,el món sencer es pinta d’un

Dreço la vida entre el do ebri de les mans (35)

11 de febrer de 2013

També em motiva de tant en tant dedicar versos a la situació difícil que es viu en molts indrets del món, països als quals la història ha negat els seus drets i els ha condemnat a ser colons del seu propi espai. Tanmateix, des de molt jovenet he denunciat els residus franquistes que romanen a