Allí romans, al bell mig d’un flumen estimat
i espoliat… sí … tants cops per uns i altres.
Ha estat font de riquesa al llarg de les centúries,
– fonament de cultures ben sanes –
ha vist passar la història amb colors varis.
I et van plantar per recordar-ne una, d’història!
– en un juny que ens marcà novament –
La que escrigueren de l’imperi envers Déu,
la que bastiren amb la força de les armes,
la que ompliren la terra amb sang i misèria.
Mori la paraula, silenci a la idea,
aparta la intel·ligència de la ment humana.
I així et concebiren, amb l’àliga a la cara
– l’estètica a l’anus ben guardada -.
I esdevingueres símbol d’un temps d’antany
que… massa… encara rememoren amb nostàlgia,
i encara s’omplen de la paraula… democràcia.
Els qui t’idearen tenien set de sang,
fam d’engolir-se la parla d’aqueixa terra…
Els qui et conserven pensen en sufragis ben comptats,
i ens diuen… que t’hem de deixar en pau,
la pau que els constructors arrabassaren.
Diuen… que cal afrontar les coses quotidianes i… oblidar!
L’oblit que ens deixa a tots a les palpentes,
l’amnèsia col·lectiva d’un poble sense essència,
I mentrestant, tu, lleig com sempre,
amb creu, àliga i estel que t’esborren innocència.
I sentia els seus passos pel passadís i el meu cor s’accelerava
a l’instant, com quelcom que no es pot aturar
d’angoixa, neguit, inconsistència…
Amb ell arribava la portada habitual de cada vespre
i l’olor repugnant a alcohol fet malbé a les entranyes.
I em va mirar, i em va tornar a mirar amb la cara
d’amo, amb propietat privada i eterna,
abans d’aixecar la mà, i jo em vaig sentir una merda.
L’ull blau em delatava al treball, ningú no va dir res
però, davant de tanta evidència insana.
L’esquena em feia mal, el cor trencat…
I un mail anònim dient-me que posés una denúncia,
que no estava sola, que em faria sentir…
I jo que no era jo, esborrant el temps i la memòria.
Passen els mesos i l’olor a alcohol em turmenta,
i l’olor a ell, en moments de tendresa perduda.
I les mentides, el no tornarà a passar
i l’ull blau que retorna a la imatge tènebre de l’oficina.
I el mail anònim que em demana VALENTIA.
I jo que no sóc jo…