Emigdi Subirats i Sebastià

JOIA D’ESTIMAR

1
Amor ple de vida, plena vida enamorada,
passió que brilla com un estel en l’horitzó,
de nit s’enfonsa dins d’un plàcid somni
d’eixa il·lusió brollen belles cançons.
La nit passada vaig composar un poema
el vaig recitar amb la claror de nit…
cantí a l’amor i a la més tendra besada
que eixí del cor i a mi em donà sentit.
Avui t’estimo més que l’altre dia,
car avui estic pres per la força del teu bes,
besar és l’essència per gaudir la vida
i fora dels teus llavis no em plau res.
Compleix els somnis i les esperances
el cos i l’ànima amb teranyina uneix,
camino amb rumb, adéu a les recances
de la foscor ha esdevingut la llum.
El somni em guia, m’acompanya 
no menteix, coneix la veritat,
no enlluerna, estima i canta
un somni era, ara ja és realitat.
Res més desitjo, tinc els teus llavis
em guien la vida pel bon camí,
joia d’amor i d’esperances folles
en un avui, molt millor que l’ahir.

2
Avui jo canto cançons enamorades,
el meu cor batega avui bastant més fort,
uns ulls d’amor em parlen sense paraules,
un sord diàleg que escolta ansiós el cor.
Sempre cantava en totes les albades,
es feia la llum amb goig de viure
les flors florien i el camp omplien
d’un roig que encarnava un bell somriure.
el meu tresor en l’ànima teua escalfa
el teu amor val com un tresor,
el somni bo toca els teus llavis
el somni bo pensa rn el teu cor.
Sento properes les clarors llunyanes,
sento de prop la tendresa del teu cos,
la nit passada vaig estimart-e com a dona
i en un jardí esclataren belles flors.
Estima’m amor que la nostra vida
– de l’un, de l’altre, de tots dos –
es consuma de nit amb llum de l’alba
i el sol reflecteix els raigs de dolçor.
Aquesta joia no se’n va amb l’alba
– amb cos i esperit l’amor reculls –
i ara la meua via és als teus llavis,
i ara la meua joia és als teus ulls. 

3
Diuen que els versos es composen dins l’ombra
i que de la fèmina ja s’ha cantat prou,
i el vers que ix de la meua ploma
per raó gaudeix d’un sentit nou.
Torno esverat d’escoltar la multitud com crida
ja que desconeix la joia de glosar,
anit el nostre amor fou un somni
i avui el cel té un blau més clar.
I m’he despertat amb ànsies d’estimar-te
i d’oblidar el passat i la dissort,
i l’inexplicable divagar en les ombres
del somni que és la vida amb passió.
Totes les meues inquietuds passades
en la tendresa del teu mirar m’has pres,
l’eterna veritat mai l’he entesa
i avui comprenc la dolçor del teu ser.
Estima’m amor, que el moment s’aproxima
amb il·lusió en totes les contrades
d’aquest amor que portem a dintre
les hores que vindran i les passades.
Deixa’m sentir entre els teus braços
l’alba m’ha il·luminat el meu deler,
besa’m amor que estem vivint la vida
i encara hi ha molt perfum en el roser.
Encara hi ha un estel que ens il·lumina
com una guia de la nostra bona sort,
encara hi ha una imatge plena i divina,
superior a la vida i també a la mort.