Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

18 de febrer de 2013
0 comentaris

Dreço la vida entre el do ebri de les mans (42)

Ets Just

En el moment en què penses en el futur
et seus tranquil
– buit de pensaments –
somnies que has estat
diferent
i no acceptes la realitat
el que serà ara és inert.
Els núvols al cel cobreixen
el moment actual.
Prens un camí insegur,
imprevisible i llarg.
Deixes de pensar, buides la ment
– novament –
no importen els mals
ni les idees vençudes
que eren tan importants.

Pretens ser un ateu,
que no té ésser suprem
ni dóna comptes
ni a Déu ni als homes.
Però no ets diferent
ni pots allunyar
el caràcter social del teu ésser.
Creus en les justícies
i odies les armes.
Potser ets un cristià
sense creences.

Vols ser un home bo solidari.
Creus en la igualtat de les races
Llegeixes llibres teòrics
que són patrimoni
d’una cultura més justa.
Ets un bon membre
d’un veïnat que progressa
Et sents comunitari
car creus en la convivència.

A voltes romans quiet
– et mouen pensaments –
encara vols canviar el  món,
creus en la pràctica
de la filosofia més humana.
Llegeixes a l’abast
sempre tetos igualitaris
– on renen els bons tarannàs-
Admires aquells que amb la ploma
han volgut salvar la humanitat.

No caiguis en trampes austeres
ni en dogmes impracticables.
Ets apoder
ara i per sempre
No et capfiquis massa,
ni t’inundis de desigs fantàstics
però que són paraules vanes.
Mai no has de ser ni el corder
ni el llop
a aquestes alçades 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!